Quins són els objectius principals del Fòrum Comarcal al llarg del present mandat?

Ens trobem en un moment decisiu. El Govern està preparant una sèrie de reformes amb una afectació directa sobre les comarques com la llei dels Governs locals o la nova organització territorial. En aquest sentit, el principal objectiu del Fòrum Comarcal és el de representar i defensar els consells comarcals en la configuració d’aquest nou escenari polític.   

Segons s’apunta per part d’alguns mitjans, la situació econòmica actual dels Consells és crítica. Què pensa fer el Fòrum per intentar fer-hi front?

Certament, la situació econòmica dels consells comarcals cada vegada és més preocupant i complicada. Al no disposar d’un finançament propi ,no podem planificar degudament els projectes. A més, aquesta situació s’ha vist agreujada per a la conjuntura econòmica actual que tots patim. Per exemple, les ajudes finalistes que provenen d’altres administracions, especialment la Generalitat, han disminuït. Per això, estem treballant amb els diferents departaments de la Generalitat per corregir aquesta situació de precarietat que tenim la gran majoria dels consells comarcals. Com a mesura més estructural, una de les reivindicacions històriques del Fòrum Comarcal és l’aprovació d’una llei de finançament per els consells comarcals. Continuem defensant que és justa i necessària.    

Un altre dels temes candents és el de la reorganització territorial. Amb l’aparició de les vegueries, quin hauria de ser el paper de les comarques? Com actuarà el Fòrum per defensar els interessos dels Consells?

Entenem que les vegueries haurien de substituir a les diputacions, no a les comarques. En tot cas, els consells comarcals s’haurien de configurar com a ens locals de col·laboració i associació de municipis, per donar respostes a les problemàtiques del territori. Per això, hauríem de tenir l’autoritat suficient, amb competències i finançament, per coordinar les diverses politiques públiques que desenvolupés la Generalitat, a través de les vegueries, sempre respectant el principi de subsidiarietat. La mesura més efectiva per defensar els interessos dels consells comarcals és la pedagogia. Hem de ser capaços d’explicar al territori i als seus responsables polítics el bagatge d’aquests vint anys d’experiència dels consells comarcals. En un país amb 800 municipis de menys de 5000 habitants i, d’aquests, 512 de menys de 1000, la participació dels consells comarcals és imprescindible. Durant aquests 20 anys, hem garantit  que els municipis petits i mitjans puguin tenir els mateixos serveis que els grans. 

 Vostè és també el màxim responsable del Consell Comarcal del Pla de l’Estany. En aquests sentit, expliqui’m quins són els projectes més importants que es volen impulsar a la comarca els propers anys?

Volem consolidar el Pla de l’Estany com una comarca moderna, innovadora i sostenible. En aquest context, estem fent esforços per desplegar les noves tecnologies a tota la comarca, especialment l’Administració Oberta. També volem crear un centre de formació i innovació d’empreses. Pel que fa al medi ambient, estem perfeccionant la recollida selectiva i impulsant la xarxa dels camins de les “vies verdes” per enllaçar amb els carrils bici de la comarca i de les comarques veïnes (Gironès i Garrotxa). En relació amb això, volem que el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà esdevingui un dels equipaments culturals més rellevants de Catalunya.  

Un dels àmbits en els quals el Consell sembla haver-hi esmerçat més esforços és el de la promoció turística, com la ruta recentment inaugurada sobre la Guerra del Francès. Com creu que aquesta aposta pel turisme pot beneficiar la comarca?

S’han esmerçat diners en turisme i en accions culturals que ajudin a atorgar més valor als punts d’interès paisatgístics i històrics del Pla de l’Estany. La riquesa paisatgística de Catalunya permet oferir un ventall ampli d’ofertes de turisme i oci. A la nostra comarca, l’estany i els estanyols, al costat d’aquest patrimoni natural, cultural i històric, representa un valor afegit. La vinguda de persones a la comarca és sempre un factor que contribueix al desenvolupament general però, molt especialment, a sectors com la gastronomia o l’allotjament rural, entre d’altres. 

Grans projectes com la MAT o, fins i tot, la línia de 132 Kv entre Serinyà i Santa Llogaia d'Àlguema han generat un gran rebuig a la comarca. Quina creu que ha de ser la via que conjumini el progrés amb la preservació del territori?

Les grans infraestructures sempre són complicades a l’hora de situar-les. Crec que la via que s’hauria de seguir és la del diàleg i parlar amb els municipis afectats i amb els seus representants, ja que són els que coneixen el territori i les inquietuds dels seus ciutadans. 

A més de presidir el Fòrum Comarcal i el Consell del Pla de l’Estany, vostè és també l’alcalde de Palol de Revardit, un municipi de no més de 400 habitants. Com valora la situació actual dels municipis petits? Creu que reben el suport suficient per part de l’Administració catalana?

La situació actual dels municipis petits és difícil, ja que atesa la  conjuntura actual,  l’entrada de diners ha disminuït de manera considerable. A més, les ajudes que es reben gairebé sempre van en funció del nombre d’habitants, i els serveis mínims obligatoris són els mateixos d’un municipi gran.         L’Administració obre vies d’ajudes als petits municipis, però no en cobreixen totalment la despesa i això fa que moltes ajudes no es puguin tirar endavant perquè el percentatge que li queda per pagar a l’Ajuntament és massa elevat.  

Què li sembla el Decret promulgat per Governació que ofereix un sou als alcaldes dels municipis no superiors a 2.000 habitants?

Penso que ha estat una mesura que dignifica la feina dels càrrecs electes i que ajuda a molts ajuntaments en les seves finances locals. És una decisió que, d’alguna manera, ajuda al finançament dels ajuntaments perquè, tot i que vagi destinada a l’alcalde, allibera el conjunt del consistori d’una càrrega econòmica.