1.      Quins són els principals reptes i projectes de la Diputació de Girona? Una de les prioritats que té plantejades l’equip de govern és incidir en una Diputació prestadora de serveis i més propera als ajuntaments sense disminuir els diners que destinem de manera directa als municipis. Tanmateix, cal millorar l’eficiència dels processos administratius en el tràmit de les subvencions i ajudes municipals. Estem en uns moments de crisi i volem ajudar en aquest sentit els ajuntaments.  

Un dels exemples més evidents d’aquest canvi ha estat la creació de l’organisme autònom XALOC, que ha facilitat l’adaptació dels ajuntaments a la nova Llei de contractes del sector públic. Hi ha ajuntaments que no tenen secretari ni interventor per fer els tràmits i la Diputació de Girona pot suplir aquestes funcions de manera que no els suposi cap cost. 

Un altre exemple és l’organisme autònom DIPSALUT, que permet als ajuntaments fer realitat aquelles competències que  tenen en salut pública i que per falta de recursos no poden dur a terme, com la inspecció de piscines o el control sanitari de comerços. A banda, evidentment, de polítiques pròpies en el camp de la salut pública. 

Altres prioritats de l’equip de govern són principalment en l’àmbit de la Cultura, amb la creació per a l’any 2009 d’un fons de subvencions cultural que ha d’ajudar els ajuntaments en l’aplicació de les seves polítiques culturals, a banda del suport de la Diputació als grans esdeveniments culturals que se celebren a casa nostra, i que ajuden a la projecció i dinamització del nostre teixit cultural. Igualment, s’ha iniciat el procés de reforma de la Casa de Cultura per tal de convertir-la en un centre de referència. També es preveu millorar la xarxa viària per afavorir l’equilibri territorial dels municipis petits i mitjans, la seguretat, la mobilitat i la connectivitat.   

2.      L’ Estatut de Catalunya recull una nova organització territorial. Amb l’aparició de les vegueries, quin serà el paper de les diputacions? Les diputacions hem de tenir un paper decisiu en la construcció de la nova organització territorial de Catalunya, i hem de participar en el debat polític de la seva constitució i competències. Les vegueries han de ser institucions arrelades al país i útils als municipis i als ciutadans. És el moment de parlar sobre quines seran les competències de les vegueries, de com es finançaran i quins recursos tindran.  

3.      Quin és el seu parer respecte a la reforma del sistema de finançament local? El que cal remarcar en qualsevol reforma de finançament és la necessitat que el nou sistema sigui suficient per cobrir tots els serveis que presten les administracions públiques locals en el si dels territoris de les seves competències.  Per a oferir un bon servei a la ciutadania és essencial que les administracions gaudeixin dels recursos suficients, i que el nou sistema de finançament atorgui a les administracions la possibilitat de poder gestionar amb facilitat els seus recursos, d’acord amb les característiques pròpies de la cultura social i econòmica del territori a on van destinats.  Queda clar que el finançament actual del país, de la Generalitat i de les administracions locals és insuficient. Les polítiques públiques només es poden aplicar amb recursos; en tot cas, amb els recursos que tenen altres zones de l’Estat i amb el retorn dels diners que de manera injusta es queden a Madrid. 

4.      Girona és una de les zones turístiques més importants del país. En aquest context, com creu que es pot millorar el finançament dels municipis turístics? Actualitzant i modernitzant les formes de gestió de l’economia que fins ara han existit en el sector turístic: augmentant la coordinació de recursos que hi pot destinar l’Administració i el sector privat, i potenciant, sobretot, el valor real de l’espai turístic a través d’una bona planificació turística i fent-hi participar tots els actors dels diferents sectors, des dels responsables de turisme dels ens locals públics, fins als gerents i empresaris del sector privat. 

5.      En relació amb el turisme, disposar d’un aeroport competitiu és essencial. En aquest sentit, un cop es faci efectiu el traspàs de competències, quin serà el pes de la Diputació en el futur ens gestor de l’aeroport de Girona? Històricament la Diputació de Girona ha estat un dels principals promotors i dinamitzadors de l’aeroport Girona-Costa Brava, al costat d’altres institucions com al Cambra de Comerç i la mateixa Generalitat. Ara mateix, també contribuïm a aquesta dinamització i ens sentim orgullosos del punt de referència en què s’ha convertit l’aeroport i les oportunitats que ha generat en la societat gironina. Considerem imprescindible el traspàs de l’aeroport i, com a Diputació volem tenir una presència determinant en el futur ens gestor al costat de la Generalitat.  

6.      Un dels temes polèmics a Girona és el de la línia de molt alta tensió, la MAT. Quin paper ha tingut la Diputació en aquesta qüestió? La Diputació de Girona, en el ple del 29 de juliol, va aprovar una moció conjunta que demanava el soterrament de tot el traçat de la MAT. Amb aquesta moció es pretén que la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat tinguin present la urgència de l’actuació i que facin tots els esforços per minimitzar al màxim els impactes que puguin generar-se en la implantació del projecte de la MAT. 

7.      Finalment, la Diputació i l’ACM col·laboren en diversos àmbits com, per exemple, la formació de càrrecs electes. Com valora aquesta relació? La Diputació de Girona la formen 221 municipis, i la principal voluntat del nostre equip de govern és atorgar-los, a tots, d’acord amb les nostres competències, aquells recursos que els siguin necessaris per tal de millorar la vida dels seus ciutadans.  Per això, des de la Diputació es valora molt positivament la relació que tenim establerta amb l’ACM, no només perquè ens hi sentim més a prop d’ells, sinó també perquè gràcies a ella podem potenciar ajudes als municipis, que nosaltres sols tindríem dificultats per gestionar. La formació de càrrecs electes, n’és un exemple clar.  D’altra banda, és important el paper de té l’ACM com a aglutinador del món local del nostre país i com a portaveu en temes de país d’aquest món municipal.