Ja abans de l'actual situació de crisi econòmica, el desenvolupament de les comarques de l'Alt Pirineu era sensiblement inferior al de la resta de Catalunya. En el context actual, aquesta situació es pot veure agreujada. Quin futur entreveu per a la comarca del Pallars Jussà?
Abans de la situació de crisi generalitzada, l'economia del Pallars Jussà ja es trobava en una situació delicada i aquest fet s'agreuja en un context de crisi general. Crec que el futur de la comarca és complex perquè la nostra economia estava basada en gran part en la construcció i en el desenvolupament turístic. En una situació com l'actual, vivim la caiguda de la construcció i l'estancament del turisme i aquests fets conviuen alhora amb la devaluació de l'agricultura i de la ramaderia, que representa una part important de les rendes familiars de la comarca. Però aquesta situació no ens ha de paralitzar i cal que sapiguem aprofitar les oportunitats que també es generen en moments com aquest. Estem assistint al retorn de població i hem de ser capaços de captar gent amb talent que desenvolupi professions liberals i vulgui viure en un entorn amb qualitat de vida. Això es pot fer des del Pallars Jussà, la gent pot dur a terme la seva feina i desplaçar-se en moments puntuals allà on els calgui i tornar a dormir a la comarca perquè aquest territori ofereix una qualitat de vida que difícilment poden donar altres zones. I després cal que treballem en la qualitat dels productes que ofereix l'agricultura i ramaderia, oferint productes agroalimentaris de qualitat.
En aquest sentit, quines mesures té previst emprendre el Consell per fer front a la crisi?
El Consell Comarcal ja està treballant en el desenvolupament de projectes que generin riquesa per a la comarca i que generin ocupació a través del Pla 4 Comarques que impulsa el Servei d'Ocupació de Catalunya. També estem col·laborant a través del nou Leader per tal d'impulsar les noves ajudes que estan a punt de sortir i que entenem que han de ser ajudes per a les empreses, per ajudar-les en moments com l'actual i que també han de servir perquè desenvolupin línies de futur. Per altra banda, també estem treballant en diversos fronts per tal de que es mantingui la inversió pública destinada a la comarca i al nostre entorn, així com en el manteniment del sector serveis, que no tant sols ens permet oferir una bona qualitat de vida a la poblaciósinó que també ens proporciona una font d'ocupació. Em refereixo sobretot als serveis que requereixen persones amb dependència. Tenim una de les comarques amb les taxes més elevades d'envelliment de Catalunya, però això, que podria ser un obstacle de cara al futur, ha esdevingut una font de riquesa i generadora de llocs de feina, i creiem que cal seguir incidint en aquests aspectes.
El premi Jove Emprenedor és un bon exemple de la tasca duta a terme pel Consell per incentivar els projectes empresarials a la comarca. En aquest sentit, quina és la salut de l'activitat empresarial del Pallars?
Com ja he comentat al principi, el moment és delicat per a tothom però cal veure també a què es dedica la població de la comarca. La indústria de la comarca té un paper important però el pes de l'agricultura i del sector serveis també és molt destacat. El que estem vivint actualment és un canvi generacional entre les persones que es troben al capdavant de les indústries, un canvi que creiem que es fruit de subvencions i ajudes com el mateix premi Jove Emprenedor juntament amb la voluntat de retorn de la gent jove cap a la comarca, fet que feia anys que no es produïa. A més es tracta de persones amb gran capacitat emprenedora i amb capacitat de lideratge, pel que cal que els donem tot el nostre suport de cara a les iniciatives que vulguin desenvolupar.
Una de les apostes estratègiques del Consell és l'impuls de l'Agenda 21, el projecte que compta amb la participació de la ciutadania i pretén fer compatibles el desenvolupamenteconòmic i la sostenibilitat ecològica. És realment possible aconseguir l'equilibri entre ambdós factors ?
En un entorn com el nostre, amb una important riquesa a nivell de flora i fauna, creiem que és important tendir a l'equilibri entre el desenvolupament econòmic de la comarca i lasostenibilitat ecològica. Però cal que tinguem present que és molt important poder trobar aquest punt mig, de manera que el desenvolupament econòmic no sigui un obstacle per a la sostenibilitat ecològica ni que la sostenibilitat encalli el desenvolupament de la comarca. Hem de vetllar per trobar aquest punt i per això es du a terme l'Agenda 21, que considerem una eina molt important perquè a través de la participació ciutadana s'aconsegueix la implicació de tota la població i se'n poden recollir les seves aportacions.
Les noves tecnologies són un dels factors fonamentals pel desenvolupament econòmic del qual parlem. Quina és la situació actual del desplegament de la banda ampla rural al Pallars?El desplegament de la banda ampla es troba en un molt bon moment a nivell comarcal gràcies al pla 'Pallars Jussà Connecta', que desenvolupa la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació. Aquest pla inverteix 5 milions d'euros en 71 actuacions fins a l'any 2010 i han de permetre millorar les infraestructures i els serveis de comunicació, com la banda ampla i la TDT, en polígons industrials i nuclis de més de 50 habitants. En alguns casos també es fan actuacions en nuclis més petits perquè són espais d'especial interès. Crec que plans com aquest representen un pas endavant molt important, és fer un pas significatiu i qualitatiu en comunicacions que reverteixen en el conjunt de la població pallaresa.
En relació amb això, un dels projectes polèmics darrerament és el de l'Autopista Elèctrica que ha d'unir Catalunya i l'Aragó i que sembla que ha causat un gran rebuig a la comarca.Quina és la posició del Consell sobre aquest tema?
Des que n'hem tingut constància, el Consell Comarcal s'ha posicionat en contra d'aquest projecte. Hi ha un acord del Ple del Consell Comarcal on, per unanimitat, es va rebutjar aquesta instal·lació durant el període d'al·legacions, rebuig al qual es van sumar la majoria dels ajuntaments. Històricament la comarca del Pallars Jussà ha estat generadora d'energiaelèctrica. Per tant, som prou coneixedors de la importància d'aquest sector i de fet va tenir un paper destacat per la nostra economia, ja que genera llocs de feina i, per tant, ha estat clau de cara al desenvolupament del territori i l'establiment de la població. Però el projecte de l'Autopista Elèctrica no té, en canvi cap contraprestació positiva per a nosaltres. No entenem la necessitat d'aquesta línia en termes generals i tampoc entenem per què ha de passar pel nostre territori, hipotecant el sector turístic de la nostra comarca. Com quedaran les inversions per a la recuperació del nostre patrimoni per convertir-lo en un valor cultural i artístic que potenciï el sector turístic comarcal? Quina repercussió tindrà en els ecosistemes de la nostra comarca? No hi ha respostes per a tot això. A més, ja en tenim una que uneix Sallente amb Sentmenat creuant tota la comarca de capa a cap, i no cal que la nostra comarca sigui un dels escassos territoris de Catalunya amb dues línies d'aquestes característiques.
Pel que fa a l'àmbit nacional, quina és la seva opinió sobre la futura vegueria de l'Alt Pirineu i Aran?
Al darrer ple del Consell vam aprovar per unanimitat el nostre suport a la futura vegueria de l'Alt Pirineu i Aran perquè entenem que serà la manera d'acostar l'administració a les necessitats que té la nostra població. La comarca del Pallars Jussà és un territori rural i de muntanya, amb unes característiques pròpies fruit d'aquesta doble condició, i la població que hi viu té dret a rebre tots els serveis que necessita diàriament malgrat la dispersió de la població, malgrat les dificultats de comunicació, etc. Creiem que si la nova vegueria no comporta una major burocratització, sinó que es posa al servei de la ciutadania i ho fa amb el compromís de tothom, aquest nou ens ha de permetre facilitar l'administració pública catalana a la població del Pirineu, que al capdavall és a qui representem i servim. Dit això, les vegueries només tenen raó de ser si comporten la desaparició de les diputacions perquè no podem crear noves administracions que generin més burocràcia, ja que el servei de proximitat amb la ciutadania l'ofereix el Consell Comarcal en col·laboració amb elsajuntaments.
