Si repassem una mica el que va donar de si el II Congrés de Municipis, es pot constatar que es va treballar força a base de comissions sectorials, ponències, estudis, xerrades, debats, etcètera... que van abordar la majoria de temes que preocupaven els ajuntaments i que per desgràcia encara preocupen ara.  La pena ha estat que en aquests vuit anys transcorreguts (dues legislatures), poques coses han millorat en el món municipal.

Des d’un punt de vista legislatiu, s’han aprovat algunes lleis al Parlament de Catalunya que més aviat han espessit encara més la “selva burocràtica” en la qual estem immersos des de temps immemorials. Aquestes han afegit un farciment d’obligacions, informes o estadístiques que dificulten la tramitació dels expedients i afecten directament l’economia productiva del país.  

Es palesa que el Parlament no disposa de marge de maniobra per legislar sobre el dret local però tampoc s’han volgut aprofitar totes les escletxes locals que permet el nou Estatut vigent des del 9 d`agost del 2006 (pendent de la darrera esbrotada). En aquest sentit, cal reconèixer que la visió sempiterna i jacobina de Madrid sobre l`administració local no ajuda fer canvis en positiu. 

Uns dels factors més estimats i valorats per als ciutadans són l’agilització dels tràmits burocràtics, la simplificació dels processos administratius, la transparència informativa i pressupostària i un cert esperit de competitivitat en el si de l’administració local que incitessin nous canvis i millores.  

Mentre acabo aquestes quatre ratlles tinc sobre la taula el llibre titulat Aposta de futur que conté els treballs i resums del II Congrés de Municipis de Catalunya. Vist amb perspectiva, d’aquell futur anhelat l’any 2001 ja hem malbaratat vuit anys. Encara serem capaços de balafiar-ne més?