Per fer créixer vegetació en unes terres àrides es va haver de crear un sòl fèrtil i això es va aconseguir afegint materials de rebuig de la zona com ara purins o palla a les restes de les extraccions mineres. El projecte ha estat finançat per Medi Ambient i Habitatge i per l'empresa explotadora de les mines de la zona, Carbonífera del Ebro S.A, firma que, a la vegada, impulsa la construcció de la tèrmica de Mequinensa i que així podrà contrarestar, en part, les emissions de CO2.
Des de 1981, la legislació catalana obliga a la restauració d'activitats extractives a les zones mineres. Per la seva experiència en l'estudi de la matèria, al 1997 el Departament de Medi Ambient va encarregar el repte de rehabilitar les zones afectades per l'extracció minera de Mequinensa -on s'extreu carbó des del segle XIX- al Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la UdL. L'actuació, però, s'ha centrat en la part extractiva sota administració catalana.
L'objecte de l'actuació passava per integrar les àrees afectades per les extraccions de carbó en el seu entorn immediat tot i que, fins al moment, no s'havia dut a terme un projecte similar en una zona amb les característiqes de Mequinensa. A més, però, això s'havia d'aconseguir a baix cost i, amb una actuació que perdurés en el temps. En concret, el que es volia era accelerar el procés d'edafització o de formació de sòl en un medi, fins aleshores, inert.
En començar el projecte, les professores de la UdL Àngela Bosch i Rosa Maria Poch es van trobar amb un terreny que no disposava del sòl fèrtil perquè hi poguessin créixer plantes. Així, van haver-lo de crear tenint en compte les dificultats afegides que suposa la climatologia de la zona, marcada per una baixa pluviometria i per la presència de vent que augmenta l'evaporació i, això, en un terreny amb grans necessitats de transpiració.
Finalment van optar per utilitzar, en primer lloc, de materials de rebuig de la pròpia activitat extractiva i de les basses de sedimentació del carbó. Aquests materials, però, tenien una molt baixa fertilitat física i química a més de dificultats per retenir nutrients i aigua. Així, seguint criteris de sostenibilitat, Poch i Bosch van decidir afegir a les restes mineres altres materials de rebuig de la zona com ara els purins -que mai abans s'havien utilitzat per un projecte similar- i, en alguns tractaments, palla, un material també propi de la zona del Baix Cinca.
Fins ara, l'estudi ha servit per avaluar, entre d'altres, paràmetres de sostenibilitat i de qualitat de la restauració del sòl. Així, s'ha vist com el nou sòl, gràcies a la inclusió de matèria orgànica ha estat capaç de generar diversitat d'espècies vegetals, de produir biomassa i, sobretot, d'absorbir CO2. També ha derivat en l'aparició de microorganismes en el sòl i d'insectes, ha destacat Àngela Bosch.
Es va començar a actuar al 1998 i els resultats ben aviat va ser positius, segons Bosch. En poques setmanes va començar a créixer al terreny vegetació de diverses espècies. Les primeres plantes van escampar llavors per la zona fet que ha contribuït al manteniment de la vegetació en el temps. L'experiència ha demostrat que amb una sola aportació en un moment determinat el sòl creat 'és capaç de mantenir-se en el temps'. L'aportació de purins, palla o fangs de depuradora fa que al cap del temps aquests materials s'incorporin a la matèria mineral acabant creant un sòl natural.
Tot i això, s'ha vist que durant els primers tres o quatre anys el sistema és 'inestable' amb diversitat de plantes però, a partir d'aquest moment s'ha aconseguit una estabilització del sistema i nivells de biodiversitat semblants als de les zones de l'entorn, segons ha explicat Poch. També s'ha vist que amb aquesta tècnica, la quantitat de matèria orgànica del sòl no disminueix, és a dir, es manté estable, un dels altres objectius del projecte que passava per fer una actuació inicial sense haver d'anar-hi actuant periòdicament.
Tot i que les dades d'emmagatzematge de CO2 no són absolutes, amb l'estudi desenvolupat s'ha pogut veure que un quilo de matèria orgànica estable és equivalent al segrest de dos quilos de CO2 de l'atmosfera. Amb aquestes dades, Carbonífera del Ebro, SA, podrà contrarestar una part de les emissions que generi la central tèrmica de carbó que impulsa a la zona.
El responsable de restauració d'activitats extractives del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Esteve Serra, ha destacat que amb l'estudi s'ha aconseguit 'una nova variant' de recuperació de sòl que es podrà aplicar en un futur en altres zones mineres, de caire àrid i sec com les de Mequinensa. Actualment, l'equip de Ciències del Sòl de la UdL està avaluant la qualitat de la matèria orgànica des del punt de vista d'activitat microbiana, 'que ha augmentat molt respecte als sòls naturals que hi ha als voltants.
Demanen la creació de guies per donar a conèixer el projecte i la zona
Les responsables de l'estudi defensen, ara, la necessitat que se'n donin a conèixer els resultats com a eina didàctica encarada als veïns i, sobretot, a estudiants i investigadors perquè puguin conèixer el paisatge de la zona i com aquest s'ha revalorat amb l'aplicació de materials de baix cost com ara la palla o els purins que, si no, 'no tindrien altres utilitats'. En aquest sentit, des del Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la UdL reclamen finançament per poder editar una guia amb tot el material recollit durant la investigació que, a la vegada, serveixi per donar a conèixer una activitat com la de la mineria del carbó al Baix Cinca.
Més de 370 interessats en treballar a la tèrmica, que estarà llesta a finals del 2011
Fonts de l'empresa impulsora de la central tèrmica de Mequinensa, Carbonífera del Ebro, SA, han explicat a l'ACN que fins al moment han rebut més de 370 sol·licituds de feina d'interessats en treballar a la central quan aquesta entri en funcionament, a finals del 2011. Està previst que aquest mateix any comencin les obres que s'allargaran dos anys i mig.
Els responsables de la tèrmica en defensen el projecte i asseguren que plantes de tractament de purins generen el doble de partícules contaminants del que generarà la planta de Mequinensa. Així mateix, han assegurat, a partir d'estudis fets a Finlàndia, que les emissions de sofre seran nul·les motiu pel qual 'no hi haurà pluja àcida'.
UNIVERSITAT DE LLEIDA
Un projecte pioner al món permet la recuperació de la biodiversitat a les zones mineres de Mequinensa
21/05/2009 - 17:39
