1) Per a l’any 2009, el Consell Comarcal ha aprovat un pressupost de 13 M€. Com revertirà aquesta dotació econòmica en la població?

La nostra intenció, amb l’aprovació d’aquest pressupost, ha estat posar èmfasi en l’atenció i els serveis per a les persones, tot i les limitacions econòmiques que tots els consells comarcals patim. Així, les previsions d’aquest pressupost revertiran en donar serveis des de totes les àrees del nostre Consell als habitants del Berguedà en matèries tan essencials com els serveis socials (hem creat una xarxa pel benestar social i familiar on es volen coordinar de forma transversal amb els diferents agents implicats polítiques socials en àmbits tan importants com la violència de gènere, joventut, gent gran, immigració, etc.), transport, mediambient (àmbit en el qual el Consell ha apostat de forma decidida per tot allò que fa referència a la recollida de residus i la gestió de depuradores) i serveis i ajut als municipis de la comarca (volem que els municipis del Berguedà que vulguin, puguin disposar de serveis urbanístics i tècnics amb un cost mínim).

2) El Consell Comarcal va aprovar el Pla Comarcal de Muntanya 2008-2012 que recull les inversions estatals i autonòmiques a les deu comarques pirinenques i prepirinenques. En el cas del Berguedà, què implicarà aquest Pla?

Històricament els plans comarcals de muntanya han estat documents d’intencions que no s’han acabat portant a terme, en la majoria de les seves previsions; per tant, el que caldria exigir és que les previsions que es fan en aquests documents es compleixin. De fet, en el seu dia ens vam trobar que hi havia inversions plantejades en aquest Pla que ja estaven executades i que, per tant, no haurien d’haver estat incloses dins el document. Per altra banda, el Consell ja va presentar al·legacions a aquest pla per tal d’incloure millores en infrastructures de la xarxa viària entre Berga-Navàs i Berga-Ripoll per demanar un increment pressupostari en la millora dels camins rurals, per demanar una millora i un increment pressupostari en el transport públic comarcal, entre altres. De fet, si les previsions que conté el Pla Comarcal de Muntanya es fessin realitat, juntament amb les al·legacions formulades pel Consell, el Berguedà milloraria ostensiblement; tanmateix, aquestes previsions xoquen frontalment amb el que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha previst pressupostàriament a la nostra comarca en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’exercici 2009.  

3) La millora del servei regular d’autobusos intercomarcals és una de les reivindicacions del Consell. En aquest sentit, s’ha pogut avançar en l’increment de les línies i en la integració tarifària?

 Les millores en el transport públic de la nostra comarca han d’arribar. Tot i que en algun cas puntual hi ha hagut un increment de línies, cal dir que en les properes setmanes posarem en marxa el programa de transport a la demanda que beneficiarà els municipis petits que queden allunyants de les línies regulars. Això contribuirà a una millora de la qualitat de vida dels habitants d’alguns dels pobles més petits de la comarca, i esperem que aquest programa es pugui estendre a tots els municipìs del Berguedà pels quals no passa una línia regular. Pel que fa a la integració tarifària, el Consell Comarcal ja ha demanat aquesta integració per tal de fer creïble allò del “reequilibri territorial”, ja que un jove o una persona gran que vulgui traslladar-se de la capital de la nostra comarca a Barcelona ha de pagar molts més diners que un habitant d’una altra comarca malgrat tenir menys possibilitats de triar mitjà de transport. Això, simplement, és una discriminació per raó de territori que no pot esperar a l’any 2012. De moment, les converses que hem tingut amb la Direcció General de Transports de la Generalitat de Catalunya van per bon camí i esperem que la integració tarifària arribi a la nostra comarca l’any vinent.

4) El Berguedà és una comarca on predominen petits municipis de muntanya amb nuclis dispersos de població. Com afecta aquesta configuració municipal a l’hora de desenvolupar polítiques públiques?

Els municipis petits tenen pocs recursos i moltes vegades tenen necessitats tan grans i importants com les d’una ciutat. Necessitats com el manteniment de camins veïnals, les instal·lacions de portada, emmagatzematge i tractament d’aigua o la contractació de serveis tècnics es converteixen en moltes ocasions en un obstacle insalvable. Per això des del Consell Comarcal s’intenten mancomunar tots els serveis possibles, com la recollida d’escombraries, el SAT, els serveis tècnics, els serveis socials, entre altres, tot i que, lamentablement, els consells comarcals tampoc disposem de recursos econòmics suficients per poder cobrir els serveis que els ajuntaments petits necessiten.

5) En quina situació es troba la comarca en el camp de les telecomunicacions?

A les zones menys poblades la situació de les telecomunicacions encara és molt deficient, per molt que pugui sorprendre en ple segle xxi. És per aquest motiu que des del Consell, amb la col·laboració de Localret i la Direcció General de Participació Ciutadana, hem volgut impulsar el Pla Director Participatiu de la Societat del Coneixement, que té com a finalitat definir les directrius per impulsar, planificar i coordinar les actuacions a desenvolupar en el camí d'apropar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a tots els habitants del Berguedà.Esperem que amb els resultats que s’obtinguin d’aquest Pla Director es puguin visualitzar d’una vegada les deficiències que pateix la nostra comarca en matèria de telecomunicacions i que s’hi doni una solució immediata, ja que tots els ciutadans de Catalunya, independentment de la seva residència, han de tenir els mateixos drets i obligacions.

6) L’any passat es van complir 20 anys de consells comarcals. En relació amb aquesta efemèride, com veu el futur de les comarques? Quines són les assignatures pendents?

Durant els anys s’ha perdut una gran oportunitat d’utilitzar els consells comarcals com a veritables eines de desenvolupament territorial i econòmic arreu del nostre país. Penso que el consell comarcal, en comarques com la nostra, hauria de tenir una importància preponderant per tal de poder desenvolupar veritables polítiques de reequilibri territorial i de dinamització econòmica. Tanmateix, sense competències clares i, sobretot, sense el finançament adequat és molt difícil dur a terme actuacions que puguin aportar un tret diferencial en territoris com el Berguedà; no obstant això, amb la situació que vivim actualment, cal aplicar molta imaginació, treball i dedicació per poder oferir cada dia serveis tant als nostres habitants com als nostres ajuntaments.

7) Amb la nova organització territorial el Berguedà passarà a formar part de la vegueria de la Catalunya Central. Com valora el nou disseny territorial?

Jo sempre m’he considerat una persona de visió comarcalista, contrària a anar duplicant administracions. No pot ser, tal i com avui en dia ja estan percebent els ciutadans d’arreu del nostre país, que es vagin creant administracions. L’existència dels diversos nivells administratius, com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, les vegueries, les comarques i els municipis, només fa que provocar conflictes de competències i duplicar despeses. Crec que hi hauria d’haver una simplificació dels nivells de l’Administració pública i que aquesta, actuant amb criteris i procediments de finestreta única, apostés pel desenvolupament territorial mitjançant la innovació i l’ajut a l’activitat empresarial, ja que si no ens serà molt difícil superar aquesta crisi econòmica i encarar un futur que permeti a les noves generacions poder viure en el territori on han nascut. Caldrà veure el paper d’una comarca com la del Berguedà, amb menys habitants i amb menys pes demogràfic i econòmic que altres comarques de la vegueria de la Catalunya Central; penso que els representants polítics berguedans caldrà que siguem molt reivindicatius, constants i lluitadors per obtenir beneficis i accions per al Berguedà.