En el marc dels 30 anys d’ajuntaments democràtics, conversem amb un alcalde que ha viscut en primera persona tota aquesta etapa. Salvador Esteve i Figueras (Martorell, 1945) és alcalde de Martorell (CiU); càrrec que ja va exercir durant el període comprés entre el 1987 i el 2003.  Abans, va ser regidor del1979 al1984. També ha estat diputat al Parlament de Catalunya durant 11 anys (1992-2003). És president de l’ACM des del setembre del 2007.

En plena commemoració de la restitució dels ajuntaments democràtics, quina valoració fa d’aquests 30 anys? 

Si mirem pel retrovisor, crec que podem afirmar que durant tot aquest temps, els ajuntaments mai hem donat l’esquena a la ciutadania; tot i que no se’ns han posat les coses fàcils. Des de les administracions superiors ens han imposat noves obligacions i ens hem vist obligats a assumir serveis que no ens pertocaven. No obstant això, des de la nostra vocació de servei públic hem transformat els municipis en espais de convivència i integració. Així, doncs, aquesta efemèride ha de servir per retre homenatge a tots els alcaldes que durant tots aquests anys s’han implicat per treballar en favor dels seus veïns i veïnes; però també per reivindicar els temes que encara no s’han resolt.   

En aquest sentit, quines són les assignatures pendents?

La principal assignatura pendent d’aquests 30 anys d’Ajuntaments Democràtics és la revisió del finançament local. Del famós 50-25-25 formulat l’any 1984 pel llavors president del Govern espanyol, Felipe González, ja fa 25 anys, els Governs Locals encara no hem passat del 13% de la despesa pública global. Però aquesta no és l’única. Pel que  fa als electes, ens queda molta feina a fer en l’àmbit de la dignificació social dels càrrecs electes; com el reconeixement de prestacions socials –com el subsidi d’atur o la pensió de jubilació- o la formació contínua.  

I pel que fa als ajuntaments? 

Encara hi ha dèficits importants en el suport als petits municipis. Dels 946 municipis catalans, 800 tenen menys de 5.000 habitants i 519 menys de 1.000. Aquests són petits en quan a la població; però, en canvi, són molt extensos territorialment. Per tant, la vinculació dels ingressos municipals a la població els perjudica perquè la llei els exigeix el mateix però no disposen dels mateixos recursos humans i econòmics.  

Quins són els reptes de futur?  

En bona part, els reptes de futur van associats a solucionar les assignatures pendents. Però a curt termini, la futura aprovació de la Llei dels Governs Locals ha de millorar l’equilibri territorial de Catalunya i l’autonomia local dels municipis.  Pel que fa als reptes més estructurals, el municipalisme ha de ser capaç d’integrar la nova immigració i combatre la creixent desafecció política des de la primera línia; és a dir: des del contacte quotidià amb els ciutadans.   

Parli’ns de la seva etapa de president de l’ACM? 

Sense cap mena de dubte és un gran honor poder presidir l’ACM i treballar pel desenvolupament des governs locals. L’ACM és l’entitat degana del municipalisme català i per això ha de liderar la transformació del món local i del país. La consciència nacional de Catalunya s’ha forjat amb la suma dels esforços dels pobles, de les viles, de les comarques i de les ciutats. Com a president de l’ACM