Castells ha estat l'encarregat de presentar davant del Ple un decret llei que el Govern va aprovar en sessió extraordinària el 29 de maig i que ha provocat una vaga del sector públic. Amb unes 200 persones protestant a les portes del Palau del Parlament, el conseller d'Economia ha tornat a defensar la necessitat de les mesures i de fer 'sacrificis' en aquests moments.
Uns 'sacrificis' que passen per un decret llei pel qual s'aplica una reducció de sous en el sector públic, amb una mitjana del 5%, que afecta tant a funcionaris com també als centres concertats en els àmbits de la salut i l'educació, així com també a empreses amb contracte-programa amb la Generalitat. Però també per una pujada de determinats impostos, com són el de transmissions patrimonials –que passa del 7 al 8%-, d'actes jurídics documentats –que puja dues dècimes-, com el que grava els vehicles més contaminants.
Aquestes són les mesures que pròpiament s'han convalidat al Parlament aquest dimecres, però Castells ha recordat que el Govern també ha pres altres decisions, com un augment del tram de l'IRPF per a les rendes més altes, un alentiment d'inversions i mesures de simplificació de l'administració
Castells ha defensat que es tracta d'un conjunt de mesures 'coherent, ambiciós i apropiat' a la situació actual, que s'aplica de forma progressiva i que ha de servir per donar 'una senyal inequívoca'. El conseller ha recordat que representen un impacte per al 2010 d'una reducció del dèficit en 1.670 milions d’euros, una xifra 'molt important'. D'aquests, ha recordat que només 100 són pels canvis en matèria fiscal. 'No es tracta de matar tot el que és gras, que pagui més que ningú', ha afegit, 'però tampoc que 100 milions d’euros sobre 1.670 sigui entrar en una espècia de voràgine d'augment de la fiscalitat'. De fet, Castells creu que aquest argument és 'pura demagògia'.
De fet, el conseller d'Economia ha dit als partits de l'oposició que 'totes les propostes són bones' si tenen com a objectiu arribar a la reducció del dèficit fixat per la UE per al 2013. 'Sinó és fer bullir l'olla i fer demagògia', ha advertit. De fet, ha assegurat que 'els ciutadans saben que ara cal fer sacrificis' i que 'estan disposats a fer-ho si saben que val la pena'.
Castells ha dit que les mesures s'aproven no amb 'fruïció', ja que 'dir als funcionaris que se'ls baixa el sou no és la millor notícia que voldríem donar, ens agradaria pujar-los un 20%'. Però ha afegit que ho fan 'amb el convenciment que es té quan es demanen esforços compartits sabent que és una causa que val la pena'.
El conseller ha carregat contra el vot en contra de CiU, tot demanant-los 'coherència' amb la seva abstenció al paquet de mesures del govern espanyol que es va convalidar al govern espanyol. Però la federació nacionalista ha mantingut el seu no al decret llei, sobretot perquè en aquest cas s'hi afegeix un augment d'impostos. El diputat de CiU Antoni Fernández Teixidó creu que les mesures arriben 'tard i malament' i creu que 'funcionaris, pensionistes i classes mitjanes paguen la incompetència del govern socialista', que 'ha practicat la retallada social més important de la democràcia'.
Fernández Teixidó ha justificat el vot en contra sobretot per l'increment d'impostos. 'Mai a Madrid hem votat un augment d'impostos', ha assegurat, tot dient que l'increment en transmissions patrimonials i actes jurídics documentals 'afecten a tota la població'. 'Aquests impostos no afecten els més rics, afecten a tothom i particularment a un sector colpejat en aquest àmbit, les immobiliàries', ha dit, tot emplaçant-los a no tirar-ho endavant 'si no té gaire efecte'. A més, Teixidó ha posat en dubte que el Govern pugui posar en marxa aquesta legislatura l'augment de l'IRPF, ja que cal aprovar primer a Madrid la Llei de cessió de tributs.
Per la seva banda, el diputat del PPC Enric Millo ha denunciat que aquest és 'un decret injust, improvisat, insuficient i ineficaç', que 'no serveix per l'objectiu principal de la reactivació econòmica'. A més, creu que 'no s'afronta amb valentia el problema real del dèficit públic' perquè aplica una 'política erràtica'. Des del grup mixt, Albert Rivera ha acusat el Govern de ser 'molt valents amb els més dèbils, però no tant amb el Govern i els amics del Govern'. En aquest sentit, ha apostat per un 'canvi rotund i radical de les estructures polítiques'.
Pel que fa a la simplificació de l'administració, l'oposició ha recordat a Castells que el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va admetre dimarts després del Consell de Govern que la reducció de 63 entitats no es podria fer dins d'aquesta legislatura. Castells ha admès que aquesta mesura tindrà 'un ritme d'aplicació gradual', però ha afegit que hi ha un acord de Govern i una 'determinació per fer-ho'.
Des dels grups que donen suport al Govern, la diputada del PSC Rocío Martínez Sampere ha acusat CiU d'actuar a Catalunya com el PP a l'Estat, dient 'no al Govern en qualsevol cas'. 'No entenc com té la vergonya de tornar aquest debat en un debat electoral', ha replicat a Fernández Teixidó. La diputada d'ERC Maria Àngels Cabasés ha defensat el decret del Govern però ha carregat contra l'Estat i la seva 'política erràtica'. Una posició similar a la d'ICV-EUiA, ja que Jaume Bosch ha estat crític amb el govern espanyol i ha defensat la 'via catalana, pròpia i diferent' per fer front a la reducció del dèficit.
Després del debat i la votació de la convalidació, el tripartit ha rebutjat la petició dels grups de l'oposició que el decret llei es tramités com a projecte de llei a la cambra catalana.
BARCELONA
Llum verda del Parlament a la retallada de sous al sector públic amb l'únic suport del tripartit












