L'anomenada 'Estratègia per a la gestió forestal sostenible a les Terres de l'Ebre associada a la valorització energètica de la biomassa' que impulsa el Departament parteix de la possibilitat d'aprofitar 36.395,1 tones anuals de biomassa provinents de 37.863,9 hectàrees forestals de boscos públics i privats, així com també de les restes agrícoles de conreus com la vinya i l'olivera, que podrien generar en total 109.631 tones anuals de biomassa.
En total, serien unes 146.026 tones anuals per a la producció energètica -excepte unes 3.000 que es dedicarien a altres usos- que permetrien obtenir 258,9 MW de potencial tèrmic i 15,45 MW de potencial elèctric. La planta que l'empresa Econergia, SA construeix al municipi de la Sénia, inicialment ideada per donar sortida al subproducte de la indústria del moble, i la futura planta –en una primera fase només dedicada a l'estellatge per subministrar la biomassa- que projecta l'Ajuntament de Batea, serien les encarregades, inicialment, d'aquesta valorització.
Segons ha explicat el director gerent del Centre de la Propietat Forestal, Antoni Farrero, els convenis per impulsar mecanismes de recollida i aprofitament energètic van en la línia, en una primera instància, de poder concentrar l'oferta de biomassa existent, tot afavorint la gestió dels boscos públics, amb plans de millora, i el contacte dels propietaris forestals privats amb els centres de consum d'aquesta matèria. Els ajuntaments s'encarreguen de formar les plantilles i d'organitzar les tasques de recollida a les zones forestals públiques i a les privades que ho hagin autoritzat.
La iniciativa, segons ha argumentat Farrero, vol convertir-se en una estratègia de llarg abast per gestionar de forma sostenible la biomassa dels boscos, amb una especial incidència en la declaració i propagació d'incendis. Una gestió, a més, que al mateix temps ha de permetre evitar canvis en el règim hídric de les conques i reduir la vulnerabilitat que confereix als boscos davant plagues o fenòmens naturals com les ventades.
'Volem augmentar la qualitat dels boscos, la seva gestió i ordenació, d'una forma compatible amb el paisatge, els usos socials i el medi natural. La valorització de la biomassa és un mitjà per fer això: no podríem fer-ho si no poguéssim valoritzar els productes perquè els pressupostos són molt elevats', ha subratllat el mateix Farrero.
Llocs de treball
No només això. Baltasar ha incidit, també, en la dimensió més socio-econòmica del projecte. 'Per una banda la gestió dels boscos; en segon lloc, la gestió dels residus de la producció agrícola; i, en tercer lloc, un factor no menor, que és com una motivació per a la generació d'ocupació, que falta que fa en el context que estem. Ho hem treballat amb la idea qu cal articular les iniciatives públiques i les privades'. El conseller ha afegit a aquesta relació el potencial turístic que pot suposar una gestió forestal en aquesta línia, pionera a Catalunya pel que fa al plantejament global i la implicació pública i privada en el projecte.
Els alcaldes, precisament, han estat els que més èmfasi han posat en la possibilitat que la instal·lació d'aquestes plantes de valorització i tota l'activitat relacionada permetin rellançar l'ocupació al territori. Especialment , l'alcalde de Batea i diputat del PSC al Parlament, Joaquim Paladella, qui ha recordat que la possibilitat tècnica de poder valoritzar al mateix temps subproductes d'arbres diferents 'ens obre la possibilitat que la biomassa acabi essent una activitat rendible'.
'Dins d'una societat com la d'ara, i comarques com la Terra Alta, hi ha una manca d'activitat important. Els ajuntaments tenim l'obligació d'afavorir l'activitat. Amb això podem solucionar problemes als boscos, problemes als pagesos i generar llocs de treball', ha argumentat Paladella, tot xifrant en deu llocs de treball per cada MW instal·lat.
TORTOSA (BAIX EBRE)
Les plantes de la Sénia i Batea permetran valoritzar la biomassa generada pels boscos i l'agricultura












