Segons el consistori, la necessitat de fer front a totes les carències acumulades que presenten quatre de les cinc grans urbanitzacions del municipi, construïdes durant els anys 60 i convertides ara en primeres residències, supera la capacitat d'inversió municipal.
'Estem expectants davant la nova llei que ha aprovat el Parlament per conèixer quants diners ens podran donar i, així, amb la col·laboració de tots, veïns i Ajuntament poder-los invertir tots en infraestructures que suposen una carència', ha explicat el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), Joan Pere Gómez. El cost de mantenir els serveis i les infraestructures de les urbanitzacions cas d'aquest municipi, segons recorda el mateix Gómez, resulta especialment important, atès que més de 2.000 dels seus prop de 7.700 habitants censats resideixen en habitatges o nuclis de població dispersos.
I tot i que, molts d'aquests habitants van arribar per residir-hi esporàdicament, ara ho fan durant tot l'any i demanden els serveis bàsics al consistori. 'Ara no els podem donar perquè no tenim prou mitjans', reitera, tot precisant que 'les urbanitzacions esdevenen nuclis urbans'. Apunta el regidor que les necessitats més urgents fan referència al seu manteniment, especialment en el cas de l'asfaltatge dels carrers, la degradació del cablejat elèctric o l'enllumenat.
Tres Cales: 'la més gran de l'Estat espanyol'
Bona part d'aquestes urbanitzacions, com és el cas de Tres Cales, Calafat, Sant Jordi d'Alfama i Roques Daurades, van ser construïdes durant els anys 60 i van utilitzar els baixos preus del sòl per arribar a un ampli espectre de la població que buscava comprar una gran parcel·la (a Sant Jordi la superfície mínima és de 1.000 metres quadrats) construir-s'hi un xalet per estiuejar. El seu creixement, fora de qualsevol control urbanístic, ha arribat a generar autèntics monstres com la urbanització de Tres Cales, amb prop de 60 quilòmetres lineals de carrers. 'És la més gran de l'Estat espanyol i una de les més grans d'Europa', assenyala el regidor.
'Per molta voluntat que tingui l'Ajuntament hauríem d'estar quatre anys sense invertir un euro en res més només que en manteniment i les infraestructures que manquen', sosté Gómez. Assegura que, malgrat tot, han executat de forma progressiva inversions en enllumenat a Calafat o la millora d'alguns carrers a les Tres Cales, on confien que el Govern construeixi una depuradora d'aigües residuals a partir de l'any vinent. 'Fent cent metres de carrer només abastem quatre famílies i cal donar servei de brossa, mantenir l'enllumenat: està tot molt dispers', recalca, tot assegurant que el consistori ha donat ja per acabat aquest model de dispersió amb el nou POUM.
A més, recorda que amb el canvi al sistema de cooperació, per impulsar obres en les urbanitzacions, ha de permetre, en els casos de les conurbacions de menors dimensions i amb habitants de major poder adquisitiu, que el consistori impulsi les obres de millora necessàries i pugui cobrar 'quotes d'urbanització' als afectats. 'En el cas de les grans, si la Generalitat ens ajuda no haurem de gravar tant la gent que té xalets, que en el cas de Tres Cales molts són jubilats que viuen de la seva pensió i no els pots passar aquestes quotes perquè no podrien assumir-les', ha clarificat.
L'AMETLLA DE MAR (BAIX EBRE)
L'Ajuntament de l'Ametlla de Mar confia que la llei d'urbanitzacions li faciliti recursos per reparar vials i enllumenat












