L'argumentació de de l'Advocacia General de l'Estat, recull que la Llei reguladora de les bases del règim local (LRBRL) vincula l'obligació d'inscriure's en el padró municipal al fet de viure a l'Estat i residir habitualment en un determinat municipi. Així, l'Advocacia recorda que la legislació parla només d'una 'dada fàctica', que és viure a l'estat espanyol i residir habitualment en el municipi, i no d'una dada jurídica, com seria, en el cas d'estrangers, que aquests residissin legalment. I en aquest mateix sentit es pronuncia el Reglament del Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals (RPDEL).

També fa referència a la legislació d'estrangeria, que disposa que 'els ajuntaments incorporaran al padró els estrangers que tinguin el seu domicili habitual en el municipi i mantindran actualitzada la informació relativa sobre aquests'.

D'altra banda, l'Advocacia argumenta que relacionant la Llei Orgànica 4/2000 i el Reglament d'Estrangeria, 'de nou' s'arriba a la conclusió que al padró s'inscriuen tots els estrangers que tinguin residència habitual en el municipi respectiu, independentment que es trobin o no legalment en territori espanyol. Així, la LRBRL no només preveu el nombre d'identificació d'estranger, sinó que admet, en defecte d'aquest, el nombre de passaport en vigor expedit per les autoritats del país de procedència. Així, és suficient el passaport en vigor per obtenir la inscripció per a qui es trobi residint en territori espanyol sense tenir la pertinent autorització administrativa.

Finalment, esgrimeix que si bé la inscripció al padró constitueix una prova de la residència en el municipi i en un domicili concret, aquesta inscripció, tractant-se de ciutadans estrangers, no acredita la residència legal , tal com es desprèn de la LRBRL.

Així, l'Advocacia conclou que 'no resulta procedent' denegar la inscripció als immigrants en situació il·legal sota pretext que el ciutadà estranger no resideix legalment a l'Estat. I també, que per tramitar les sol·licituds dels estrangers d'inscripció al padró, 'ha d'entendre's i considerar-se com a vàlid i suficient un passaport encara que no compti amb el preceptiu visat'.

La resposta de l'Advocat de l'Estat té lloc després que la vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, anunciés en consell de Ministres que l'executiu espanyol consultoria la qüestió amb els seus serveis jurídics si l'Ajuntament de Vic mantenia la seva intenció de no empadronar 'sense papers'.

El dictamen de l'Advocat de l'Estat contradiu el del bufet d'advocats Roca i Junyent, que va avalar la mesura que l'alcalde pretén portar a ple el 3 de febrer, i en canvi, va en la línia de l'opinió expressada pels executius català i espanyol. Aquest informe considera que el criteri que vol aplicar l'equip de govern de Vic de no empadronar sense papers 'no pot ser titllat de cap de les maneres com a incorrecte o contrari a la Llei'.