Una característica que la defineix i la fa diferent és la seva ubicació, ja que a Santpedor la indústria tèxtil se situava al nucli de la vila aprofitant l’aigua dels pous, en comptes de propera als rius com a molts altres municipis. La propietat de l’equipament ha manifestat la seva conformitat en la signatura d’un conveni en breu amb l'Ajuntament per a la cessió anticipada d’aquest edifici emblemàtic del municipi.

Aquesta cessió prové de la impossibilitat de fer-se càrrec d'unes obres de reparació de l’edifici per retornar-li les condicions de solidesa, seguretat i salubritat, cosa de què finalment se’n farà càrrec l’Ajuntament, després del pacte de cessió anticipada.

Per portar-ho a terme, serà ensorrada una nau adjunta sense valor arquitectònic que té la coberta en perill d’esfondrament. La zona malmesa ocupa aproximadament 16 x 20m i la nau noble que restaria com a equipament seria d’uns 17 x 26 m.

A la proposta de conveni hi consten, entre altres punts, una segregació de la porció de terreny de la propietat, una ocupació anticipada de la porció del terreny per part de l’Ajuntament per a destinar-la a equipament i l’aprofitament urbanístic a què té dret la propietat.Un cop subsanades les deficiències de l’equipament, l’Ajuntament adequarà l’espai en un futur per tal de donar-li la funció social o cultural a què és previst destinar-lo, tot i que l’objecte final encara està per determinar. 

Història i característiques de l’edifici

La zona on es troba la fàbrica, antigament integrada dins la muralla medieval, era un gran espai amb molt poques edificacions, destinada sobretot a horts i a patis de cases. En aquest sector hi havia des del segle XVI el Corral de la Vila (on hi havia els ramats del municipi), i a partir de la segona meitat del segle XIX aquesta zona es convertí en el primer polígon industrial de la població, amb gran concentració d'indústries tèxtils. 

Santpedor des de l'edat mitjana havia desenvolupat una important indústria tèxtil, que va assolir la màxima florida al segles XVII i XVIII amb la creació del gremi de paraires i teixidors aplegats a la Confraria de Sant Pere apòstol. Al segle XIX els telers manuals foren substituïts pels telers mecànics, moguts per la força del vapor.

A Santpedor per fer funcionar les indústries tèxtils s'hagueren d'aprofitar les aigües dels pous per fer vapor, donat que no discorre cap curs fluvial prop del nucli urbà, contràriament a les valls properes dels rius Llobregat i Cardener que desenvoluparen les conegudes Colònies Industrials.

Cal Clarassó, edificat a la segona meitat del segle XIX, va ser aleshores el conjunt industrial dedicat al tèxtil més important de la vila, compost de nau, xemeneia del vapor,vivendes i capella privada per als obrers i capatassos. Exteriorment, i fugint de la mera funcionalitat de l'edifici, destaca l'acurada estètica de la façana de la nau amb els seus grans finestrals harmònics i simètrics fets d'obra cuita en els forns de teuleria -indústria força important en aquell moment a la població - i la seva alta xemeneia cilíndrica del vapor, feta també de totxana.

Interiorment, destaquen les fines columnes de ferro fos, típiques del moment en aquesta mena de construccions industrials, que sustenten tot el sostre de la nau i que permeten el màxim aprofitament de l'espai interior. La darrera activitat industrial fou als anys 70 del segle XX, quan serví com a indústria química per a la fabricació d'elements de fibra de vidre.