1- Quins són els principals reptes i projectes de la Diputació de Tarragona ?

El principal repte és fer del territori i les persones un àmbit de desenvolupament i transformació, modernitzant les nostres comarques, incrementant la qualitat de vida i fent possible la transformació de l'actual model social i econòmic a un de molt més desenvolupat i molt més basat en el coneixement. Per dur a terme aquest objectiu, s'han plantejat quatre accions estratègiques en aquest mandat: primer de tot, l'impuls del territori a través dels seus municipis; en segon lloc, i en estreta aliança amb la Universitat Rovira i Virgili, el desenvolupament de la generació de coneixement i la transferència d'aquest al món empresarial a través de diverses iniciatives. El tercer àmbit estratègic és el de la sostenibilitat territorial i ambiental, fent possible que les condicions de vida arreu del territori siguin homogènies. I l'última acció estratègica, on convergeixen totes les altres, és la que, sota el nom de Persones, Formació i Cultura, té com a objectiu l'impuls a la formació de totes i cadascuna de les persones del nostre territori, i al mateix temps la configuració d'una cultura col·lectiva que defineixi el nostre model de vida i ens projecti al món.  

2- El Conseller de Governació, Jordi Ausàs, va anunciar que la vegueria de l'Ebre serà la primera que es constituirà. Com es valora des de la Diputació de Tarragona aquesta notícia? 

Naturalment que tot avenç en l'àmbit de la concreció d'un model d'organització territorial basat en l'Estatut de Catalunya, que ha votat el poble català, és una bona notícia, i és una alegria. Per tant, aquest anunci descansa sobre el fet que l'Estatut preveu l'organització en municipis i vegueries del nostre territori. Tanmateix, la plena vigència de la vegueria com a òrgan de govern del territori, substitutiu de la província actual, només ho pot ser a través de noves lleis d'àmbit estatal que avui encara no estan promulgades, i per tant la vegueria haurà de coexistir amb la província. S'han de buscar els mecanismes perquè puguin funcionar les dues institucions, almenys transitòriament mentre la província no es pugui dissoldre.   

3- Amb l'aparició de les vegueries, quin rol hauran de desenvolupar les Diputacions?  

Les Diputacions som les administracions que donaran lloc a la nova realitat, que serà el consell de vegueria. Per tant, l'adaptació de la Diputació a aquesta nova figura de govern del territori ha de ser automàtica, de la Diputació hem de passar al consell de vegueria. Però, torno a insistir, mitjançant la corresponent llei que permeti que això sigui així. La Diputació és el govern de la província, i mentre la província existeixi, ha d'existir la Diputació. Tot i així, aquest ens ha fet ja un gran pas en aquesta direcció, que és el de crear seu institucional, com ja era històricament, a Tarragona i a Reus, i ara també a Tortosa. Això possibilita, amb la incorporació del registre oficial a les Terres de l'Ebre i a la seu de Tortosa, que la Diputació dibuixi ja aquest futur i el vagi preparant. 

4- Quin és el seu parer respecte la reforma del sistema de finançament local? 

L'horitzó cap al que hauríem d'avançar, i que sempre ha sigut una aspiració del nostre país, és que l'Estat administri el 50 per cent, i els municipis en puguin administrar el 25 per cent, de la mateixa manera que l'altre 25 per cent restant ho fes el Govern de la Generalitat. Estem lluny d'aquest 25 per cent, i estem lluny també que els municipis que tenen caràcter turístic tinguin un reconeixement a la seva situació d'haver d'adaptar-se contínuament a uns serveis públics i a un funcionament ordinari basat en el nombre oficial d'habitants, encara que durant una part molt important de l'any tinguin una xifra d'habitants superior i hagin de prestar uns serveis també molt superiors. Per tant, cal una revisió a fons del sistema de finançament del món local.  

5- La passada situació de sequera a Catalunya va avivar el debat de la gestió dels recursos hídrics. En aquest sentit, quina és la posició de la Diputació respecte a la política de l'aigua? 

La Diputació de Tarragona, com a ens representatiu del territori del Camp i de les Terres de l'Ebre, i conegudes les diverses sensibilitats que sobre aquest tema existeix, dóna suport a una política de l'aigua d'acord al fet que Catalunya, d'una banda, és un país relativament petit, i de l'altra, que el proveïment de l'aigua d'una manera homogènia a tot el país és un aspecte complex i que els àmbits de proveïment d'aigua són els que són. És evident que a Catalunya li calen recursos externs, de la mateixa manera que es fa amb altres serveis. Per tant, caldria considerar seriosament el proveïment de recursos de fora de Catalunya, amb acords estables en el temps que poguessin incrementar la capacitat de les nostres reserves i tenir un aqüífer alternatiu.  

6- Ara acaba de complir el primer any com a president de la Diputació de Tarragona. Quina valoració en fa? 

Ha estat un any realment molt profitós, en què s'han posat en marxa tots els objectius que es perfilen a través d'aquest mandat corporatiu. Per tant, les quatre línies estratègiques abans marcades ja estan en un grau de consolidació important. En un aspecte més concret, aquest any ha estat el de l'organització i funcionament del govern de la Diputació basat en un pla estratègic com a instrument nou d'impuls, control i seguiment dels objectius fixats. No s'havia treballat mai amb un instrument d'aquesta naturalesa, i això permet fer un seguiment periòdic i rigorós de tots els objectius que s'han fixat, de la mateixa manera que ho podria fer una empresa privada, per bé que la Diputació no ho sigui. Aquest mecanisme de gestió pot ser de gran interès per garantir i assegurar que els objectius que s'havien fixat es compliran. A més, hem avançat moltíssim en el terreny de cooperació municipal, aprovant, més aviat que mai, un Pla d'Acció Municipal més gran en quantia i que ja està al servei dels municipis. I s'ha seguit amb una política d'inversió de carreteres molt notable. S'estan realitzant obres i inversions a les nostres carreteres, de nova creació, d'ampliació i de manteniment, per quanties molt importants. Al mateix temps s'està avançant molt en el món de l'administració electrònica, que ha de desembocar en el govern electrònic que farà que la Diputació estigui molt més a prop no tan sols de cadascuna de les realitats territorials, sinó de cadascun dels ciutadans que viuen a les nostres comarques.  

7- És molt difícil compaginar dos càrrecs tan importants com President de la Diputació de Tarragona i alcalde de Vila-seca, un municipi que viu un boom turístic tan important, i on hi viuen més de 20.000 habitants? 

Més que difícil, és intens. Compaginar això comporta intensitat de feina, d'agenda i d'hores de dedicació diària. Quan un està acostumat a destinar aproximadament setze hores diàries, doncs és perfectament compaginable, perquè a més una Diputació i un Ajuntament mitjà són complementaris: l'activitat en un i altre àmbit s'assemblen molt, i moltes vegades tenen objectius coincidents. D'altra banda, jo ja coneixia la Diputació de Tarragona, on havia estat onze anys diputat, i no m'ha resultat gens difícil tornar a descobrir els circuits organitzatius i el funcionament de la Diputació en relació als 183 municipis de les nostres 10 comarques. L'Ajuntament de Vila-seca és la meva primera prioritat, com no pot ser d'una altra manera, ja que alcalde ho ets per elecció directa dels ciutadans i president de la Diputació t'escullen indirectament. A l'Ajuntament hi dedico el gruix principal dels meus esforços, sense que això vulgui dir cap mena de desatenció a la Diputació. Tant en un lloc com en l'altre, amb els meus col·laboradors, una bona organització i dedicant-hi moltes hores cada dia, és perfectament possible tirar endavant les dues institucions i incrementar-ne el seu rendiment.