Josep Maria Vila d’Abadal (CiU) és enginyer tècnic agrícola i empresari ramader. Des del 2007 és l’alcalde de Vic, càrrec que compagina amb la presidència del Consorci Forestal de Catalunya i de la Comissió de Medi Ambient de l’ACM. Anteriorment, havia estat vuit anys regidor d’Agricultura, Fires i Mercats, Jardineria i Medi Ambient de l’Ajuntament de Vic i quatre anys conseller comarcal. És militant d’UDC des de l’any 1986.

Vostè compleix 3 anys al capdavant de l’ajuntament de Vic. Quina valoració en fa de la feina feta?

Ens hem trobat amb molta feina, amb una situació d’un ajuntament i una ciutat que venia d’un moment complicat amb l’entrada de gent de tot el món, que va propiciar el sorgiment de Plataforma per Catalunya, i on hi havia moltes necessitats d’equipaments i atenció a les persones. Això m’ha obligat a fer molt carrer, estar molt a prop de la gent i tenir una dedicació molt completa. Penso que ha anat bé, la gent ha vist una altra dinàmica i un altre tipus d’ajuntament... La crisi tampoc ens ha afavorit i, per exemple, aquest any hem hagut de fer un pressupost amb un 10% menys d’ingressos. Això dificulta molt l’acció, però governar amb menys diners també es pot fer. Però, reitero, el principal repte és arribar a les persones i que sentin que l’ajuntament és seu.

El pitjor moment ha estat tot el que ha fet referència a la polèmica sobre l’empadronament d’immigrants?

Sí. Em sap greu que només es parli de Vic en referència a l’empadronament, perquè la ciutat fa una gran tasca d’inclusió de la immigració a la societat, per acollir la gent com deu mana des de fa molts anys... Ho sabem fer, ho fem bé... i, per tant, parlar de Vic exclusivament pel padró és absurd. Fa un any i mig vam ser pioners amb l’Espai de Benvinguda Educativa, una iniciativa també polèmica. Però s’ha superat i s’ha demostrat com a una eina eficaç. I dintre d’aquests mecanismes, el padró també és una eina per regular, administrar i acollir la gent. Som el primer ajuntament que un cop aprovada la nova llei d’acollida ja té fet l’equipament que ens demana la normativa, que és l’Oficina d’Acollida de la ciutat, on s’atenenen i es tutelen els nouvinguts. Efectivament, ha estat el pitjor moment, perquè t’adones de la incomprensió i de la dificultat que tens de comunicar-te amb la premsa. Els periodistes et venen a preguntar amb una idea preconcebuda i costa molt girar-la, que entenguin què estàs explicant i perquè ho fas, i que ho expliquin a la gent. I que es vegi que l’acció que es fa a Vic és una acció legal i una més de les que es fan per a l’acollida i que serà positiu pels immigrants. La voluntat és de fer-ho bé i que els immigrants vinguin, estiguin a gust i s’integrin. I això ha estat molt difícil.

Es penedeix d’haver aixecat la veu sobre la immigració il·legal, vist com ha evolucionat el tema i com tothom hi ha ficat cullerada?

Em sap greu perquè aquest tema ha matat moltes coses  bones que ha fet Vic en immigració. Públicament sembla que Vic no hagi fet res, quan en realitat ha realitzat moltes accions. Sap greu perquè potser s’ha vist tacada la imatge de la ciutat i, a nivell personal també, perquè la meva persona ha sigut maltractada i inclús a vegades linxada, sobretot per part de la premsa espanyola. Tornaria a fer-ho? Doncs, si és necessari per la ciutat, ho tornaria a fer. No ho vaig fer per crear aquest escàndol, sinó perquè creia que a la ciutat li feia falta. Té una part positiva que és que realment es parli del padró i de la immigració perquè no parlar-ne és pitjor. I és un dels reptes que tenim en les pròximes dècades.

Ha fet trontollar en algun moment el govern d’unitat amb PSC i ERC?

No ha sigut fàcil per a ells tampoc. Com a regidors de Vic i gent que viu aquí, comparteixen aquesta manera d’actuar. Però ells són d’uns partits i han patit moltes pressions i això ha creat algunes dificultats entre nosaltres. No molt grans, sinó més aviat moments puntuals, i ens hem entès de seguida. He afluixat quan convenia per no pressionar-los massa, i ells també s’han portat molt bé amb mi, molt educadament, i els he d’agrair aquesta actitud. Hem buscat la manera de no trencar el govern; és molt important conservar-lo perquè ens dóna molta força per treballar.

Canviant de tema. L’altra cara de la moneda aquest 2010 ha estat la inauguració del teatre-auditori L’Atlàntida a finals d’abril. És un equipament que pot ser l’enveja de moltes ciutats catalanes.

Per la ciutat suposa situar-la dins el món cultural, recuperar la capitalitat de Vic, que és una gran capital cultural del nostre país. Aquest equipament permet demostrar que Vic és capaç de generar cultura. És recuperar el teatre que havíem perdut i millorar-lo perquè ens permet tenir un auditori, ubicar-hi l’escola de música per educar els nostres infants d’una manera excepcional. És una gran obra, que ha costat molt, però valdrà molt la pena. En un futur es veurà.

S’integra dins un dels projectes importants aquesta legislatura, com ha estat l’elaboració del POUM, que planteja una ciutat oberta al riu?

El POUM contempla un creixement molt controlat, ocupant primer els espais buits, però té molt clar que cal esponjar el centre i que aquest ha de ser més gran. Que cal donar vida als barris. Un exemple clar és la urbanització que estem fent del barri El Remei, al sud de la ciutat, o la futura biblioteca que anirà al costat, al barri de La Calla. Tindrem també el barri de llevant amb el teatre, tindrem els jutjats cap a la banda de ponent... Anem fent créixer la ciutat una mica més perquè el centre no quedi col·lapsat.

La futura organització territorial en vegueries ha estat un dels temes d’aquesta legislatura i ho continuarà sent. Quin paper ha de jugar Vic en la que podria ser la vegueria de la Catalunya Central

Vic ha apostat sempre per ser capital i Vic és capital. La ciutat s’ha fet el seu propi lloc de capital i no l’hi ha fet el govern de la Generalitat. Vic tiba molt comercialment, és una capital ramadera que lidera el sector rural... I això fa que la ciutat tingui una manera d’actuar de lideratge. Vic ha de ser capital. Hem dit que volem compartir la capitalitat amb altres ciutats, com per exemple Manresa. Cap problema, però Vic ha de ser capital i ho serà per si mateixa. La vegueria, jo crec, que ha de ser més oberta. Amb aquesta vegueria central no hi estem d’acord. Nosaltres hem treballat i estem treballant amb el Ripollès en sanitat, temes de transport, ramaders, culturals... També treballem amb la Garrotxa en temes sanitaris, culturals i de comerç. Amb la Universitat de Vic estem donant la mà a ciutats veïnes perquè s’integrin en el projecte universitari i de coneixement, com Puigcerdà, Berga o el Ripollès. Per tant, les vegueries han de copsar aquesta realitat. No es poden fer contra natura des d’un despatx de Barcelona. Les vegueries han de tenir en compte la situació real d’un territori. I això serà així, ho vulguin o no ho vulguin, perquè es van creant vincles entre territoris, com Osona, el Ripollès i la Garrotxa.

En aquestes relacions amb altres comarques, s’emmarquen les trobades que hi ha hagut per millorar infraestructures com la línia de tren Barcelona-Puigcerdà?

Aquesta és la reivindicació més antiga que tenim. Tothom demana un tren com Déu mana. El tren és vital i bàsic per al nostre desenvolupament. Però és vital que arribi fins a Puigcerdà. Si el desdoblament arriba només fins a Vic, no funcionarà perquè es crearà tota la pressió a la nostra ciutat. I això ho hem de repartir entre tot el territori perquè el creixement ha de ser equilibrat, pensat i raonat. Que és una petició molt agosarada? Segur, però l’obligació dels alcaldes és demanar el millor pel nostre territori. Això no va en contra del Pla d’Infraestructures de Catalunya. Només diem que la primera fase ja ha d’arribar fins a Ripoll i llavors ja veurem la resta. Però, a més, creiem que aquest corredor Barcelona-Toulouse pot anar molt bé pel teixit econòmic de Catalunya.

De cara als pròxims anys, quin reptes té la ciutat de Vic?

Que la Universitat de Vic sigui una universitat internacional i europea. Un altre repte és acollir la gent que ha vingut aquests últims anys, integrar-los en la societat i que es sentin vigatans. També tenim el repte de saber mantenir aquesta capitalitat de la Catalunya interior i seguir sent un referent del nostre país.

QÜESTIONARI:

Una afició... Esquiar, tot i que ara no ho practico gaire.

Un llibre...  L’ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón.

Una cançó... Més que una cançó un grup. Pink Floyd.