Tots nosaltres estem vivint moments difícils provocats per la crisi econòmica que arrosseguem des de fa mesos. Els ingressos municipals han baixat considerablement, els ajuts de les administracions escassegen cada cop més, i els que tenim sòl municipal per vendre no ens serveix per res perquè en aquests moments és evident que no trobem compradors. Tot plegat ens porta a una situació econòmica municipal delicada, que no ens permet fer inversions per millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes. 

Davant d’això, des de l’Ajuntament de Bellvei vàrem demanar a la Generalitat que ens deixés fer servir els diners que tenim fruït de la venda d’unes parcel·les de sòl residencial provinents d’un Pla Parcial i que, segons la Llei d’Urbanisme, només podem invertir-los en la compra de sol ho la construcció d’habitatges de protecció. És evident que ara aquestes vivendes tindrien una difícil sortida al mercat, ja que als potencials compradors no els concedeixen crèdits per fer-ho. Per això, tenim uns diners totalment immobilitzats, que són nostres, però que no els podem fer servir.  

Per altra banda, tenim inversions pendents de fer per manca de finançament, es per això que vàrem demanar, tal com deia, a la Generalitat, el poder destinar aquests diners amb el compromís de retornar aquesta quantitat un cop pugui fer-se efectiva la venda dels solars industrials dels que també disposem, un cop el mercat de compra venda es normalitzi  

La resposta de la Generalitat ha estat negativa i per això que us ho faig saber als alcaldes que us podeu trobar en circumstàncies similars. No té sentit que, tenint diners al banc, haguem de demanar un crèdit i pagar interessos per poder portar a terme altres projectes necessaris per als nostres ciutadans. 

Crec que és necessari que unim esforços, ja que si som uns quants ajuntaments els que ens trobem en aquesta situació, si ens poséssim d’acord tindríem prou força per intentar que els organismes pertinents canviïn la llei, i que els ajuntaments petits puguem tenir un tractament diferenciat, perquè les necessitats i circumstàncies dels pobles no son les mateixes que les de las grans ciutats.  

No és la gran solució a la crisi, però sí un gra de sorra per ajudar-nos a tirar endavant en aquests moments, i evitar augmentar l’endeutament de les nostres corporacions.