Josep Candàlida (ERC) és president del Consell Comarcal del Bages des de finals del passat mes de juliol com a conseqüència del compliment de l’acord de govern signat el 2007 entre el PSC, Esquerra i ICV.  

Candàlida, amb 43 anys, és una persona molt implicada en el moviment associatiu i polític del seu poble, Artés, d’on van ser alcalde (2003-2007). 

En l’àmbit professional, és especialista en el sector dels recursos humans.   

Quins són els principals objectius del seu mandat com a president del Consell?

En la línia del que vaig dir el discurs d’investidura, a finals d’aquest mes de juliol passat, els ciutadans ens reclamen més i millors serveis. El Consell permet que els ajuntaments puguem treballar de forma mancomunada per donar resposta a moltes de les necessitats que tenen els nostres municipis, molts dels quals tenen perfil rural i  una demografia baixa. Volem que el Consell Comarcal, tal com hem fet aquests dos darrers anys, sigui una institució dinàmica amb capacitat de liderar un territori que, malgrat la situació de crisi, té un gran potencial. Hem de ser capaços de saber aprofitar tot el bagatge industrial del Bages, amb un empresariat i uns col·lectius professionals molt ben preparats. 

Un estudi encarregat pel Consell va concloure que la creació d’un clúster biosociosanitari és l’actuació prioritària per diversificar l’economia del Bages. S’ha pogut traduir aquesta conclusió en projectes concrets?

L’estudi que vàrem encarregar parla de diferents línies de treball, bàsicament centrades en els àmbits de la salut i també el medi ambient. En la meva opinió, el Bages, tal com ha fet en d’altres períodes històrics, tindrà la capacitat d’adaptar la seves empreses cap els sector més emergents. El Bages havia estat durant dècades un referent en el tèxtil. Més endavant hi ha estat també del metall, amb moltes empreses preparades. Ara passem per un moment de canvis de caràcter estructural. A hores d’ara, les empreses que generen més llocs de treball i, per tant, més riquesa al Bages són les que treballen en el sector de la salut. Disposem d’una xarxa assistencial molt potent, amb recursos hospitalaris i sociosanitaris de primer ordre, tots abocats també la recerca i a la docència. A aquests recursos els hem de sumar el potencial de la FUB, el CTM o la EPSEM.  

Un dels temes pendents del Bages són les infraestructures. En quin punt es troba el futur Eix Transversal Ferroviari?

Aquest és un projecte a mig i llarg termini que torna a posar de manifest el paper de centralitat que té el Bages. La nostra és una comarca privilegiada geogràficament, al cor del país. Nosaltres apostem clarament pel ferrocarril com a mitjà de transport de futur i, conjuntament amb la Cambra de Comerç, el Montepio i la resta d’entitats que formen el Consorci Viari, pressionem a les diferents administracions per assegurar que el tren no ens passi de llarg.  

El Consell Comarcal és un dels membres del projecte Travelplan. En què consisteix aquesta iniciativa?

En millorar la mobilitat en relació als polígons d’activitats econòmica. Conjuntament amb altres territoris europeus estem estudiant i implementant iniciativa que facin realitat una mobilitat sostenible, ja sigui compartint vehicle, potenciant el transport públic, les rutes amb bicicleta....   

El departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya va citar el transport escolar del Bages com un referent de gestió. A què es deu aquest èxit?

És evident que el Consell Comarcal ha demostrat en els darrers anys la seva capacitat d’innovació. Els serveis, com el transport escolar, han de ser eficients. Els recursos sempre són limitats i cal fer-ne un bon ús. Per això, per assegurar que s’utilitzava adequadament el transport escolar vàrem implementar l’ús de les PDA amb tant bons resultats que ara, d’altres territoris, ens han situat com a referent. El Bages també és un mirall en d’altres àmbits, com l’aprofitament de la biomassa o el pla de protecció civil per a tots els municipis.  

L’any passat es van complir 20 anys de consells comarcals. Com veu el futur de les comarques en el context de la reordenació territorial?  

Les comarques històricament han tingut un paper important a Catalunya. Els ciutadans s’identifiquen amb el seu municipi i amb el seu entorn més immediat, que és la comarca. Crec que administrativament, en el marc de la nova ordenació territorial,  també continuaran tenint un paper essencial. 

Quina creu que ha de ser la capital de la vegueria de la Catalunya central: Manresa o Vic?

En política i en la majoria d’aspectes socials i individuals no hi ha només el blanc i el negre. Evidentment hi ha molts matisos. Lògicament, com a president del Consell Comarcal del Bages és lògic que pensi que Manresa té les condicions necessàries per liderar la vegueria, la qual cosa no vol dir que d’altres ciutats o poblacions no hagin de jugar un paper important.  

Qüestionari:  

Una afició... Caminar, fer travesses de muntanya.

Un llibre... Crònica de la independència, de Patricia Gabancho.

Una cançó... Qualsevol de Dire Straits.

Un indret de Catalunya...  Qualsevol racó del Bages. També m’agrada molt la Vall d’Aran.