Desprès de tres anys al capdavant del Consell Comarcal de Baix Penedès, quin balanç fa de la feina feta?

El balanç és positiu. El mateix fet de constituir un nou govern comarcal, de caràcter progressista, va ser un avenç considerable perquè el Baix Penedès necessitava alternança i recanvi i el consell, aire fresc. Hem fet molta feina, sobretot a l’hora de replantejar el servei comarcal de gestió de residus i les instal·lacions necessàries. També prestem l’atenció bàsica de serveis socials a 12 dels 14 municipis de la comarca. L’atenció domiciliària a les persones dependents o el suport a les víctimes de la violència domèstica no seria viable als municipis petits sense l’esforç mancomunat que pilota el consell. I oferim serveis propis del segle XXI, com la certificació digital.

Així no obstant, la consecució de la qual em sento més orgullós és haver facilitat la implantació a la comarca de la universitat pública, tant per proximitat com perquè és una oferta formativa amb preus públics.

Un dels temes que ha aixecat més polseguera en els últims mesos ha estat el de la venda ambulant. Vostè com a alcalde de Calafell ho ha viscut molt intensament. És un tema que preocupa?

Ens preocupa sobretot als municipis turístics de la costa, que és on es concentra el fenomen del 'top manta'. I la preocupació és màxima perquè és una problemàtica davant la qual els ajuntaments hem estat molt sols. Afortunadament hem aconseguit reconduir la situació gràcies a un acord entre el departament d’Interior i Relacions Institucionals de la Generalitat, els municipis i les associacions de comerciants i empresaris. El repte és ara que els resultats aconseguits amb les mesures més immediates no es perdin quan comenci la pròxima temporada turística. I sobretot no oblidar que no és un problema que s'hagi de resoldre únicament amb la policia.

L’altre gran tema d’aquesta legislatura ha estat la nova organització territorial. El Penedès ha de tenir una vegueria que reconegui la seva singularitat?

Ja fa molts anys que m’hi vaig pronunciar a favor. És el que a mi i a molts ens agradaria. Ara bé, també hem de ser realistes i constatar que aquest objectiu només s’aconseguirà a molt llarg termini. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut no és que hagi ajudat molt que diguem.

El Parlament, però, ha aprovat per unanimitat l’àmbit funcional de planificació del Penedès. Què suposa per la comarca, a banda de deixar de pertànyer a l’àmbit del Camp de Tarragona?

És un primer pas que ens permetrà treballar conjuntament a totes les institucions locals i que, a la vegada, farà que la Generalitat organitzi el territori tenint en compte la nostra realitat i els importants
vincles socioeconòmics que la formen i els fluxos de mobilitat que generen. També cal destacar que hi ha moltes mancances de comunicacions amb l’àrea metropolitana de Tarragona i mentre haguem de continuar-hi anant per a tantes coses, caldrà no despenjar-se’n completament.

Creu que aquest nou àmbit pot afavorir una futura vegueria del Penedès?

Com deia, és una primera passa. Però, tal com està la situació, hem de tenir present que podem fer moltes coses sense la vegueria. La legislació vigent en matèria local ens permet cooperar i sumar esforços. En diverses ocasions he manifestat que la promoció del turisme és un dels àmbits en què aquesta possibilitat és més evident. Una altra via és el foment de la formació i l’ocupació.

Fa pocs mesos que disposeu del Centre d’Alta Resolució de Calafell. Un gran benefici per a la comarca.

A Calafell ha estat un abans i un després. Venim d’una època en què s’ha donat molta màniga ampla al creixement urbanístic, oblidant que els serveis havien de créixer en proporció. Però no tan sols ens hem posat al dia, sinó que hem guanyat nous serveis que abans obligaven a fer desplaçaments. Els serveis de rehabilitació i de radiologia, per exemple, estalviaran uns 14.000 desplaçaments anuals. I l’avantatge, és clar, també és per a tot el Baix Penedès, perquè ha baixat la pressió assistencial sobre els centres sanitaris de la comarca.

A nivell de comunicacions, cal millorar la xarxa viària i ferroviària, sobretot amb el Camp de Tarragona?

És una evidència. Si les persones que vivim al Baix Penedès tenim més tirada cap a Barcelona que cap a Tarragona no és per raó de distància, perquè en el primer cas és gairebé el doble que en el segon. És que tenim moltes més facilitats, sobretot ferroviàries, per anar a Barcelona. Una altra qüestió important és que cal millorar molt els transports públics interns del Penedès. També tenim pendent d'executar la nova autovia gratuïta A-7, però el que ajudaria de veritat a la mobilitat interna
del Penedès per carretera seria la gratuïtat o el peatge tou de les tres autopistes que ens travessen (AP-7, AP-2 i C-32).
 

Un dels projectes més conflictius és el del futur Centre Integral de Mercaderies. Quina posició manté el Consell?

Mai m’he tancat en banda sobre aquesta qüestió. La meva posició personal és coneguda: si el Baix Penedès ha d’assumir obligatòriament una nova quota de solidaritat amb el país, podem parlar-ne,
sempre que es faci amb garanties i amb un valor afegit per a la comarca. Hi ha molta hipocresia sobre aquesta qüestió, perquè 14 centres logístics petits, un per cada poble, no són millors que un de sol, només perquè aquest sigui més gran. Ara bé, hi ha hagut una resposta majoritària en contra d'aquest centre, també en el sí del Consell Comarcal, i aquesta és l'opció que, institucionalment, em toca defensar com a president.

Quins són els reptes de futur de la comarca i del Consell?

La comarca necessita posar al dia el que ha deixat enrere durant els darrers anys. És a dir, els serveis necessaris per encaixar el boom demogràfic que hem viscut. Fer un esforç d’integració per acollir adequadament aquest creixement de població, sense perdre la identitat pròpia. Això també vol dir preservar el paisatge i protegir el patrimoni històric. Un tercer repte vital és diversificar l’economia per no tornar a dependre mai més d’un creixement basat en la construcció.

M’agradaria veure el Consell com un organisme actiu, ben vinculat als ajuntaments, amb capacitat de bastir polítiques supramunicipals i prestar serveis amb eficiència d'escala. Hauria de tenir presència efectiva en matèria d'urbanisme. Tard o d’hora cal començar a planificar els equipaments
i els serveis locals a una escala més territorial. Que tothom tingui de tot, encara que estigui infrautilitzat, no és sostenible. Calen canvis normatius, sí, però també de mentalitat. I sobretot cal molta generositat. Però aquest és el camí. A Grècia han reduït el nombre de municipis i suprimit ajuntaments com a mesura d’urgència. Voldria que qualsevol decisió per millorar el servei públic fos presa des de la tranquil·litat i la reflexió.