En el marc de la tercera edició dels diàlegs del SOC, que enguany ha portat per títol "Les polítiques actives d'ocupació i formació davant la crisi, l’assessor de l’ACM en termes de formació, Jordi Roig, va defensar la importància del lideratge dels governs locals en l’àmbit de la formació i l’ocupació.
El passat 27 de maig, el Servei d'Ocupació de Catalunya va celebrar la tercera edició dels diàlegs del SOC, que enguany ha portat per títol "Les polítiques actives d'ocupació i formació davant la crisi". Amb aquesta tercera edició, a la que van assistir més de 250 persones, els diàlegs es consoliden com les jornades de debat i reflexió en torn a l’ocupació del SOC.
La jornada va ser inaugurada per la consellera de Treball, Mar Serna, que va destacar que, “en un context amb les taxes d’atur més elevades d’Europa, un 16%, les polítiques actives d’ocupació han de jugar un paper essencial per incrementar l’ocupació i l’ocupabilitat. Hem d’anar cap a un nou model de creixement, un nou model productiu en el qual si una cosa tenim clara és que hem d’invertir en formació, hem d’invertir en innovació, hem d’invertir en infrastructures tecnològiques i físiques i invertir en emprenedoria”. Però “si alguna de les coses és la clau”, va afirmar Serna, “és la formació. Dels nous aturats, un 70% són persones amb educació bàsica. Això no ens ho podem permetre. Hem de fer que tots: persones aturades, persones treballadores i empreses, creguin en la importància de la formació, en la importància de la formació per al treball”.
La consellera de Treball va acabar la seva intervenció reclamant “la reforma de les polítiques actives d’ocupació, doncs estem encara amb polítiques del segle XX, de fa vint anys. Per això reclamem al Ministeri de Treball i Immigració aquesta reforma de les polítiques actives d’ocupació: adaptables al nostre territori, flexibles i modernes, en definitiva del segle XXI”. A continuació es va celebrar la taula rodona Com actuen les administracions públiques en l’àmbit de l’ocupació davant l’actual crisi econòmico-financera? A la taula, moderada pel secretari general de Treball, Antoni Fernández, hi van participar Manuel Souto Otero, professor de Polítiques Educatives de la Universitat de Bath, que va exposar la perspectiva a nivell europeu; Ignasi Camós, vocal assessor de la Secretaria General d’Ocupació del Ministeri de Treball i Immigració, a nivell espanyol; el director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel, per donar la perspectiva a nivell català i a nivell municipal va intervenir l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor.
El professor Souto va afirmar que ens trobem davant una crisi sense precedents en els últims 100 anys, deguda a l’excés de riscos i préstecs i a un endeutament excessiu de la població, sobre tot a Estats Units i després a Europa, encara que la crisi afecta també a economies emergents com Xina, Brasil o Rússia. Per fer front a la crisi “l’OCDE ha realitzat una sèrie de recomanacions” va dir Souto, “com “augmentar la despesa en electricitat o transport però també augmentar la despesa en educació i millorar la qualitat de l’educació a llarg termini.
A curt termini recomana la formació ocupacional per aconseguir una reincorporació més ràpida al mercat del treball. D’acord amb aquesta recomanació, 18 països han millorat la seva formació ocupacional. I un ampli rang de països dóna incentius per a la formació”. Pel que fa a l’aprenentatge al llarg de la vida, “l’estudi de l’OCDE assenyala que Espanya no té una estratègia global ben definida com sí la tenen països com Bèlgica, Finlàndia o el Regne Unit.
Una altra dada negativa és l’elevat índex de persones espanyoles que no ha assolit el nivell mitjà de formació, el 33%, tres vegades més de la mitjana europea que es situa en un 10% de la població”. Per a més informació, descarregueu-vos la ponència a www.dialegsoc.cat Ignasi Camós va centrar la seva intervenció en la necessitat de canviar el model productiu a nivell espanyol. L’actual conjuntura posa de manifest “els riscos de basar el model productiu en sectors volàtils com pot ser la construcció en zones residencials. Cal aprofitar la crisi per fixar les bases d’un nou model productiu”.
En aquest sentit, en el debat de l’Estat de la nació d’aquest mes de maig, va assenyalar Camós, “el president del Govern va fer una aposta decidida amb 11 mesures per promoure un canvi del model productiu cap a un model més sostenible, és a dir apostar per afavorir un model de creixement assimilat a activitats amb una forta capacitat de generació de més i millors llocs de treball, basat en tres pilars: econòmic, mediambiental i social, amb línies d’actuació estratègiques en cada dimensió: modernització i incentius selectius”. Per a més informació, descarregueu-vos la ponència a www.dialegsoc.cat
A continuació va intervenir el director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel, que va exposar les actuacions que està duent a terme la Generalitat de Catalunya per fer front a la crisi. “La Generalitat de Catalunya des del mes de febrer i abril de 2008 ja va anunciar un primer paquet de 61 mesures amb una inversió de 7.750 milions d’euros, el 3,5% del PIB en aquell moment, per començar a treballar en pro de la reducció de l’impacte que ha de tenir aquesta crisi sobre el mercat de treball, sobre les famílies i també sobre les pròpies empreses. Hem de cobrir sobretot les necessitats de les persones que més pateixen una situació com l’actual.
De vegades això el que ens implica és treballar a curt termini, amb immediatesa, amb mesures molt pràctiques, amb un concepte bàsic que és el de complementarietat amb totes les actuacions que està posant en marxa la Unió Europea i l’Estat”, va dir. Però també cal treballar, des de les administracions públiques, “pel futur i a llarg termini. No ens podem quedar només amb la immediatesa de les mesures i hem d’anar al fons de la qüestió”.
“La reforma de la formació professional és absolutament necessària. No volem sentir-nos a dir com deia l’estudi de l’OCDE que tenim una estratègia poc clara i que no s’havia avançat suficientment en una definició clara de model. I és en aquest sentit, i abans ho deia l’Honorable Consellera de Treball que estem treballant en tota una sèrie de mesures per a les persones”, va continuar.
“En formació hem creat tot un ventall de mesures des de per a les persones que no saben utilitzar les noves tecnologies per a la recerca de feina, amb el Programa d’Alfabetització Digital, en aquest cas amb les biblioteques de la demarcació de Barcelona, fins al projecte de formació virtual i projectes de formació en col·laboració amb centres privats i públics, amb una inversió de 205 milions d’euros, i elements novedosos com la creació d’una línia de préstecs per a la formació en bones condicions per tal de prioritzar les persones en atur que tenen necessitat d’una formació especialitzada. És a dir, cobrim tot el ventall; des de persones de baixa qualificació que necessiten una iniciació prèvia a través de la formació fins a persones que necessiten una formació especialitzada fins i tot en el seu període de situació en atur. Però no oblidem tampoc la perspectiva psicològica, la perspectiva de l’orientació. Hem reforçat l’orientació a les oficines de Treball i hem creat les Aules Actives, on les persones estan treballant durant tres setmanes en la recerca intensiva de feina, amb percentatges d’inserció, fins i tot en temps de crisi, del 40% dels participants”.
Finalment va intervenir l’alcalde de Pineda, Xavier Amor. “És al municipi on aquesta crisi té noms, cognoms, cares”, va dir Amor. “I Les conseqüències col·laterals a l’Administració local són molt importants, conseqüències, per exemple, en matèria de gestió dels béns bàsics: trucar perquè no es talli l’aigua, la llum,,, a una família. I per fer front a la crisi necessitem estratègia, planificació. Necessitem la suma d’esforços entre els sectors. Necessitem recuperar valors. I també gestionar els recursos de manera molt exigent perquè són molt limitats i cal prioritzar.
També calen recursos als municipis, cal finançament local amb urgència”, va acabar. Seguidament es va fer la taula rodona, Model de definició de les Polítiques Actives d’Ocupació (I): La Formació on van intervenir Lourdes Esteban, directora de Formació i Ocupació de PIMEC, Jordi Roig, assessor d’Educació, Formació i Promoció Econòmica i Ocupació de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i Neus Munté, secretària de Política Institucional de l’UGT de Catalunya que va ser moderada pel periodista Pere Gaviria, sotsdirector del programa de TV3, Valor Afegit. “Tal i com està evolucionant el teixit productiu i el mercat de treball necessitem un major nivell de qualificació”, va assegurar Lourdes Esteban mentre que Jordi Roig, va destacar la necessitat de que els ajuntaments locals exerceixin un paper de lideratge en la formació.
Per a Neus Munté, “en l’actual crisi, cap de nosaltres en matèria de formació no hem fet els deures. És necessària l’adequació de l’oferta formativa a les necessitats del teixit empresarial. Cal també impulsar l’Observatori del Treball creant bases de dades actualitzades, desagregades, etc. I una política de beques i ajuts perquè la població no qualificada pugui iniciar i finalitzar amb èxit un itinerari personalitzat.
A la taula Model de definició de les Polítiques Actives d’Ocupació (II): La Promoció de l’Ocupació, moderada pel cap de la secció d’Economia d’El Periódico, Xavier Salvador, hi van participar José Miguel Beneroso, tècnic del Departament de Relacions Laborals i Afers Socials de Foment del Treball, Josep Torrecillas, tècnic en Promoció Econòmica de la Federació de Municipis de Catalunya i Cristina Faciaben, secretària de Socioeconomia de CCOO de Catalunya. També en aquesta taula va ser una idea central la necessitat de concertació entre els diversos agents implicats en l’ocupació, especialment la coordinació entre la Generalitat i els ajuntaments.
Torrecillas es va referir concretament a la necessitat de la descentralització de les polítiques actives amb la creació de consells territorials. “Cal un altre model de participació”, va dir. A la quarta i darrera taula La planificació de la formació: La detecció de les necessitats de les empreses i l’avaluació de la formació ocupacional a l’era actual que va ser moderada per l’assessor de Direcció del SOC, Fancisco Ramos, hi van participar Isabel Martínez, professora associada d’EOI, Escola de Negocis, Begoña Cueto, professora titular d’universitat interina del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat d’Oviedo i Joan Antoni Alujas, professor col·laborador del Departament de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona.
De l’estudi Les polítiques d’ocupació i formació davant la crisi, presentat per Isabel Martínez, queda clar que la manca interna de qualificació “es manifesta de forma clara per a les empreses en dificultats per assolir els objectius d’atenció al client, en la pèrdua de negoci o a favor de la competència i en l’increment en els costos de producció”: l’absència d’una adequada planificació de la formació té conseqüències negatives per a les empreses. Joan Antoni Alujas es va referir a l’adequació de la formació ocupacional a les necessitats del mercat de treball a Catalunya i Begoña Cueto va presentar l’Estudi d’Avaluació de la Formació Ocupacional a Catalunya, del qual es desprèn que hi ha resultats positius de fins a un 20% més d’ocupació entre les persones en atur que han seguit un curs de formació ocupacional respecte als que no han fet cap mena de formació i es constata l’existència d’un major número d’aturats de llarga duració entre les persones que no es formen que entre les que sí que ho fan”.
