Jesús Fierro i Rugall (CiU) va néixer a Capdella el 25 de gener de 1961. Des del 2007 és president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i tinent d’alcalde d’Urbanisme i Hisenda de l’ajuntament de La Seu d’Urgell. La seva vinculació a les dues administracions es remunta a més de dues dècades.

A nivell polític, del 2003 al 2007 va ser diputat provincial de la Diputació de Lleida i milita a CDC des de l’any 1991.

Està casat i té dos fills i ha desenvolupat la seva carrera professional en el món de la banca. També ha estat vinculat a diferents entitats esportives com el club de bàsquet.

Aquesta és la seva primera legislatura al capdavant del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, tot i que hi ha estat vinculat des de fa més de deu anys. Quin balanç en fa, quan ja afronta la part final del mandat?

De fet hi he estat vinculat des dels seus inicis, primer com a conseller --tot i un període en el qual no en vaig formar part--, després com a vicepresident i ara com a president. Aquesta trajectòria, em permet fer-ne un balanç molt positiu, perquè he pogut veure, de primera mà, la transformació de la comarca.  Si em centro en aquest darrer mandat, paga la pena destacar el rol que ha adoptat el Consell d’Alcaldes, que celebrem de forma itinerant cada dos mesos a un municipi diferent de la comarca, ja que ha suposat una aposta decidida per incorporar la opinió i la visió dels alcaldes a l’hora de prendre les decisions més estratègiques de la comarca. Mantenir aquesta dinàmica seguirà sent una prioritat, també en aquesta part final.  

També ens marcarem com a prioritat seguir reivindicant una millora del finançament local, per ajudar els ajuntaments a fer menys incert el seu futur, provocat per l’actual legislació.

Unir esforços sempre és positiu. Hem sigut capaços d’exercir un diàleg constant entre les dos formacions que estem a govern, però també amb la resta de grups polítics amb representació al consell, i això ha generat dinàmiques molt positives per a la comarca.

La xarxa viària secundària en una comarca com la nostra és de centenars de quilòmetres de carreteres i camins que arriben a llocs habitats o bé a punts d’interès turístic. Aquests camins necessiten inversions importants, difícils d’assumir pels ajuntaments; per tant,  és en aquest sentit que hem consensuat amb totes les forces polítiques de l’ens comarcal i hem buscat aliances amb diferents departaments de l’administració de la Generalitat per concentrar els esforços inversors, en temps i diners, en la xarxa de camins estructurant de l’Alt Urgell.

Les prioritats són les que han marcat les persones que han participat en el debat durant la redacció del Pla d’Actuació Comarcal, que han estat des dels alcaldes, als responsables polítics i tècnics del Consell Comarcal, representants de la societat civil, entitats culturals, socials, esportives... Les conclusions extretes, ens les hem fet pròpies per tal d’actuar principalment en millores en infraestructures de comunicacions i telecomunicacions, en promoció del territori des d’un punt de vista turístic, també en millores en la qualitat de vida de les persones, sobretot en els col·lectius de gent gran amb elevats nivells de dependència, i finalment buscar les possibilitats dels més joves per emancipar-se i seguir vivint al Pirineu.

Un dels últims projectes que s’ha posat en marxa és el Consorci d’atenció a les persones. Una iniciativa a dues bandes entre l’ajuntament de la Seu d’Urgell i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Quin és l’objectiu bàsic?

L’objectiu és l’optimització de recursos, la planificació conjunta i sobretot evitar la possible duplicació d’atencions o serveis. També volem que el ciutadà de la Seu o de la comarca tingui totes les facilitats i que, de forma senzilla i acudint a un sol lloc, rebi totes les atencions que pugui necessitar.  

Aquest projecte pioner a la demarcació de Lleida, és una mostra més de la necessitat de coordinar i sumar esforços entre administracions a l’hora d’actuar en un territori concret, i precisament amb una dinàmica com la que té l’Alt Urgell, amb pobles molt petits i una ciutat com a capital de comarca. Aquest nou model de funcionament serà una gran millora a nivell de gestió i d’atenció a la ciutadania.

En ple debat sobre la futura llei de reordenació territorial amb la creació de les vegueries, creu que aquests nous organismes poden ajudar a millorar, com és el cas de l’Alt Urgell, la gestió d’una comarca tan extensa, però amb poca densitat de població?

La creació de la vegueria pot ajudar a la millora de la gestió en un territori com l’Alt Pirineu, sempre que es faci ben fet. No podem permetre que la nova divisió territorial generi una administració més, que carregui encara més de burocràcia al ciutadà. Per tant, si ha de desaparèixer alguna administració han de ser les diputacions, i no els consells comarcals, que són les més properes al territori i al ciutadà després dels ajuntaments. 

Al mateix temps, hem d’assegurar-nos que la nova vegueria anirà acompanyada dels recursos econòmics suficients per fer-la funcionar. Si no, com imagineu que pot funcionar l’Alt Pirineu amb un 20% del territori de Catalunya i un 2% de la població, si els recursos es destinéssin en funció de la població? 

La crisi, sens dubte, està replantejant el model productiu català. L’Alt Urgell està potenciant el turisme amb iniciatives com una ruta gastronòmica o una via romànica. L’especialització turística pot ser un bon valor afegit per la comarca? 

Sense cap mena de dubte. L’Alt Urgell ha vist en el seu patrimoni arquitectònic i gastronòmic un gran potencial turístic. I tot i que encara queda molt camí per recórrer, l’aposta pel turisme rural de qualitat, turisme de baixa intensitat i d’alt poder adquisitiu vinculat principalment al medi natural, són les propostes estratègiques que ens hem marcat a nivell comarcal per dinamitzar, crear riquesa, i sortir de la crisi.

No ens podem limitar a un aeròdrom. La futura vegueria, el Pirineu... diguem-ho com vulguem, necessita d’una infraestructura potent per connectar-nos amb el món. No necessitem un gran aeroport, sinó una infraestructura aeroportuària, respectuosa al màxim amb l’entorn i viable econòmicament. El model aeroportuari francès, una gran xarxa de petits aeroports, és un bon exemple per aprendre’n.

L’aposta per les telecomunicacions i les noves tecnologies és un tema que teniu molt present. Pot ser un bon element per potenciar la funció de reequilibri territorial que intenta donar el Consell Comarcal de l’Alt Urgell? 

Les distàncies físiques s’han de poder  reduir al màxim, si no volem quedar-nos estancats. La manera de reduir aquestes distàncies és potenciant els espais virtuals. Les empreses del Pirineu no seran competitives si no tenen bones connexions a la xarxa; les nostres cases rurals no tindran clients si no podem fer reserves per Internet... són exemples de com les millores en telecomunicacions ajuden a millorar la competitivitat, però sobretot, ajuden a mantenir la població al territori, i a evitar el despoblament. Per tant, l’aposta per les telecomunicacions és una aposta pel reequilibri territorial.

QÜESTIONARI:

Una afició... l’esport.

Un llibre... El petit príncep, quan era petit, i ara destacaria El nen del pijama de ratlles.

Una cançó... “Palabras para Julia” de Paco Ibañez.

Un indret de Catalunya... La Vall Fosca, al Pallars Jussà.