Després de tres anys al capdavant del Conselh Generau d’Aran quin balanç fa de la feina feta?

El balanç és prou satisfactori, si tenim en compte el context de crisi en què vivim. Hem assolit grans fites en l’aprofundiment de l’autogovern, la promoció turística, l’aposta per una economia més competitiva, la millora dels serveis públics i el desenvolupament de les polítiques socials i de benestar. En tres anys, la feina ha estat ingent i intensa. Ara cal centrar-nos en projectar els nous reptes que tenim per davant per tal de continuar modernitzant aquest país.

El tema de la nova organització territorial en vegueries és un dels que més preocupa la Vall d’Aran.

Ha preocupat força, perquè fora de l’Aran no s’ha entès prou bé la necessitat de trobar un encaix que respecti la seua singularitat territorial, ni tampoc s’ha entès la nostra defensa per preservar l’autonomia en un marc de referència que sigui el de la pròpia Vall d’Aran.

Reclameu un reconeixement de la vostra singularitat diferenciada de la proposada vegueria de l’Alt Pirineu. Com creieu que s’ha d’articular aquesta singularitat?

Crec que amb la nova llei de vegueries, fruit d’un mandat estatutari, hem aconseguit plasmar la complexitat d’aquest marc diferenciat, deixant fora l’Aran de l’Alt Pirineu, amb el qual es manté, lògicament, un vincle de col·laboració, i obrint la possibilitat a què el nostre territori pugui ésser reconegut per l’Estat com un ens de naturalesa provincial. El més important és que Catalunya reforça el nostre autogovern, perquè esdevé el referent primordial dels seus ciutadans a l’Aran. De fet, el Conselh Generau exerceix ja moltes funcions que la Generalitat desenvolupa a la resta del territori. 

És optimista respecte a una solució que tingui en compte les seves reivindicacions?

Després d’un procés llarg i costós, podem estar satisfets de l’encaix obtingut entre el Conselh Generau d’Aran i els grups parlamentaris que li han donat suport. El diàleg i la voluntat d’entesa han prevalgut finalment. Ara s’obre un nou debat sobre l’Aran que volem en un futur en el marc no només de Catalunya, sinó també de l’Estat i l’Europa dels pobles i les regions amb identitat pròpia.

Una altra de les preocupacions és l’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes. Reclameu la màxima protecció de la zona.

El Govern d’Aran està al costat del què diguin els ajuntaments i les entitats municipals descentralizades, perquè ells són els propietaris de les muntanyes. Per això, la nostra actitud ha de ser d’acompanyament i respecte per les seves decisions. Cal reconèixer també que el Parc Nacional és un revulsiu per a l’economia turística desestacionalitzadora, perquè és un reclam fort per a èpoques com l’estiu. Estant o no al Parc, podem extreure’n un millor profit, perquè, de fet, l’Aran ja és porta d’entrada al Parc i disposa dels majors atractius paisatgístics de la seva àrea d’influència.

A nivell econòmic, s’ha creat el Consell Econòmic i Social de la Val d’Aran. Quin objectiu persegueix?

L’objectiu no és un altre que trobar en un mateixa taula els agents socials i econòmics amb l’administració del Conselh Generau d’Aran per tal de veure quina és la situació de l’economia i trobar junts noves iniciatives que ajudin a promoure una economia més competitiva, amb valor afegit i capacitat d’innovar i aprofitar tot el capital dels nostres joves i nous emprenedors. En aquest sentit, el projecte del nostre Govern per crear un Centre d’Innovació Econòmica i Empresarial pot ajudar-hi.

En quant al turisme, la Val d’Aran és una zona molt atractiva. Cap a on s’han de dirigir les polítiques en matèria de turisme?

El turisme és clau per a l’economia aranesa. De fet, aquest àmbit va relacionat amb allò que dèiem abans en referència al model de progrés econòmic que volem i necessitem. Crec que el camí emprès és el correcte: desestacionalització, internacionalització i també diversificació. Per primera vegada, hem engegat un pla específic amb Turespaña, organisme estatal que fins ara es dedicava a promoure el turisme de sol i platja, amb la finalitat de convertir la Vall d’Aran en una referència com a destinació de muntanya durant tot l’any. La col·laboració amb el sector està donant resultats satisfactoris, en àmbits com el senderisme, la BTT o el turisme terapèutic, poc explotats fins ara.

A nivell social, el Consell General d’Aran està mostrant molta preocupació per la tercera edat. Podríem destacar projectes com l’ampliació de l’Hospital de la Vall d’Aran, la inauguració de la residència geriàtrica de Sant Antoni  o un programa universitari per a majors de 50 anys.

L’obra de reforma integral de la residència és ja una realitat i és una de les fites que realment més m’han complagut d’acomplir, perquè la nostra gent gran es mereixia uns equipaments ampliats i confortables. De fet, l’ampliació i reforma de l’Espitau Val d’Aran va adreçada en el mateix sentit. Després de 25 anys de funcionament, ara ens cal pensar l’Hospital dels propers 25 anys, atenent les necessitats de la població i millorant l’atenció en aquest centre primari. L’autogovern s’explica millor si és capaç de ser pròxim, atendre millor les necessitats dels ciutadans i crear les condicions necessàries per a la igualtat d’oportunitats. La iniciativa per desenvolupar un programa universitari per a majors de 50 anys és una oportunitat per als que, per les raons que siguin, no van poder cursar de joves estudis superiors o, simplement, volen ampliar els seus coneixements i intercanviar experiències. 

A nivell de comunicacions, el gran repte passa per construir un heliport a la zona de Beret?

Aquest és un repte, sense dubte, molt engrescant per al turisme i l’economia del país. Però, la nostra prioritat passa per millorar la carretera d’accés a l’estació d’esquí, que la Generalitat està abordant en aquests moments. És molt urgent, sobretot, adequar la carretera N-230 entre el túnel de Vielha i la capital aranesa, perquè ara presenta un estat deplorable i necessita una intervenció immediata per garantir la seguretat dels seus usuaris.

 Finalment, com valora l’edició en aranès sobre les notícies de l’Aran que realitza el ‘Diari de l’Alcalde’ de l’ACM?

Vull felicitar públicament l’ACM pel seu compromís amb l’Aran i l’aranès, expressat a través de l’edició del ‘Diari de l’Alcalde’ en la llengua pròpia de l’Aran. Com sabeu, la nostra llengua, a favor de la qual la Generalitat ha promogut una llei específica, es troba molt afeblida i iniciatives com aquesta ajuden a promoure-la i normalitzar-la a través de la informació de proximitat.

QÜESTIONARI:         

Una afició: Fer escapades amb bicicleta de muntanya.   

Un llibre: Memòries d’Adrià, de Marguerite Yourcenar.     

Una cançó: N’hi ha moltes... Per exemple, Le bleu de tes yeux, d’Édith Piaf.       

Un indret de Catalunya: A part de la Vall d’Aran, la Costa Brava.