A l'Alt Urgell els partits d'ERC, Iniciativa els Verds i PSC-Progrés, han presentat una moció a l'ajuntament de la Seu, que va ser aprovada, i una altra al consell comarcal per a demanar al Govern de la Generalitat a complir i desplegar la Llei de Vegueries aprovada pel Parlament el 3 d'agost de 2010. Altres territoris, com la Vall d'Aran i la Cerdanya, demanen una llei pròpia dins l'àmbit del Pirineu. Des del Pirineu històricament s'ha reivindicat un reconeixement de l'especificitat del territori que vagi encaminat i una millora de la qualitat de vida, de les infraestructures i dels serveis públics. Per això, explica el candidat del PSC-Progrés a alcalde de l'Ajuntament de la Seu, Òscar Ordeig, que demanen l'acompliment de la Llei de Vegueries ja que 'això portarà un reconeixement pel Pirineu i com a conseqüència una millora de la inversió pública en infraestructures i equipaments'.
Tot i això, Ordeig reconeix que la llei és millorable en alguns aspectes i que 'qui no hi estigui d'acord que faci una proposta i que es discuteixi i es triï el millor pel Pirineu'. Ordeig diu que 'des de molt àmbits socials del Pirineu es vol un model de futur que garanteixi als ciutadans un sistema equitatiu'.
L'alcalde de la Seu i candidat de CiU a revalidar l'alcaldia, Albert Batalla, creu que el Pirineu necessita una administració pròpia, però no creu que aplicar la Llei de Vegueries tal i com es va aprovar sigui adequat en aquest moment. Batalla diu que 'abans d'aplicar la Llei de Vegueries s'ha de tenir clar qui fa que i com es finança'. L'alcalde de la Seu està segur que 'al Pirineu hi ha uns reptes comuns com en comunicacions terrestres, digitals o de promoció econòmica, que s'han d'afrontar hi hagi o no una administració pròpia'.
D'altra banda, el president del consell comarcal de l'Alt Urgell, Jesús Fierro, manifesta el seu favor a les vegueries, però no tal com estan plantejades en la llei que va aprovar el Govern. Segons Fierro la llei aprovada ' no aporta res més enllà de canviar el nom a les diputacions, no aporta competències, no aporta divisió territorial ni aporta autonomia econòmica'.
L'alcalde de Sort, Agustí López, ha manifestat que la Llei de Vegueries es va aprovar de manera precipitada per l'anterior Govern Tripartit i que sense el vistiplau del Govern de l'Estat no es pot aplicar. López argumenta que ha de ser el govern de l'Estat el que modifiqui les actuals Diputacions i autoritzi a fer les vegueries.
L'alcalde del Pont de Suert, Albert Alins, diu que l'actual situació de crisi econòmica porta a prendre decisions de caràcter econòmic per pal·liar la crisi existent, també a les comarques del Pirineu. Per Alins la Llei de Vegueries 'ni és un tema prioritari ni és el moment d'abordar-lo'.
L'alcalde de Sort en la mateixa línia que Alins diu que ara no és el moment d'abordar aquesta problemàtica i que quan s'hagi de tractar s'haurà de fer amb uns criteris d'estalvi i de refinançament dels ajuntaments. Per López, el que s'ha de fer es consolidar els Ajuntaments i dotar-los de major finançament abans de tractar el tema de d'altres estructures supramunicipals.
Diferent ho veu l'alcalde de Tremp, Víctor Orrit, que creu que no es pot fer marxa enrere en una llei aprovada pel Parlament de Catalunya com és la Llei de Vegueries. Per Orrit s'hauria de derogar també en un debat parlamentari. El que fins ara havia estat delegat del Govern a l'Alt Pirineu creu que 'estem en un moment d'involució quan al procés de descentralització i de dotar de personalitat jurídico-administrativa i política al Pirineu'. Orrit creu que la contenció de la despesa pública i la reducció d'alts càrrecs solament s'estan concretant a l'Alt Pirineu.
Així es dedueix que els alcaldes convergents s'alineen al que ha dit la consellera de Governació, Joana Ortega, respecte a la Llei de Vegueries i afirmen que no és una prioritat ara mateix.
Una llei pròpia
El Pirineu es troba que més que dos parts del territori exigeixen un tractament diferenciat a la resta en l'aplicació de la Llei de Vegueries. És el cas de la Vall d'Aran i de la Cerdanya on es reclamen drets històrics a l'hora de fer una nova administració.
En el cas de la Cerdanya el consell comarcal entrarà a tràmit parlamentari la proposició de llei per al reconeixement de l'especificitat històrica de la vall. Així ho ha aprovat el consell, amb el vot unànime de tots els grups, CiU i PSC, al govern, i ERC, a l'oposició.
La llei defensa que la Cerdanya ja era una unitat molt abans de la creació de les comarques, les províncies i els estats que actualment la divideixen administrativament. La llei, que reclama un major reconeixement de la identitat pròpia de Cerdanya, i la seva reunificació administrativa, ha estat recolzada per tots els ajuntaments i partits de la comarca.
Per l'Aran l'assignatura pendent és la Llei d'Aran. Després de la reunió del passat divendres dia 18 entre el Síndic d'Aran, Francesc Boya i el president de la Generalitat, Artur Mas, el Síndic va manifestar que la Llei d'Aran 'és una assignatura pendent al territori i un tema molt important, de país'. Una de les altres demandes de l'Aran és el desplegament de la Llei de l'occità.
La Llei d'Aran es tracta d'una llei prevista per la disposició addicional cinquena de l'Estatut, que preveu que a partir de l'entrada en vigor de la norma estatutària, en el termini de quatre anys, s'ha de 'revisar i modificar el règim especial de Aran', vigent des del 1990. Boya creu que el debat sobre la llei no ha de ser 'excessivament complicat' perquè existeix un acord entre les forces araneses, i perquè, com estableix l'Estatut, hauria d'haver estat aprovada en l'anterior legislatura.
LA SEU D'URGELL (ALT URGELL)
Els alcaldes reclamen que es reconegui l'especificitat l'Alt Pirineu i Aran
23/02/2011 - 11:51
