La nova norma presenta com a novetat estrella -recollint una de les demandes més destacades del sector- la simplificació, racionalització i modernització dels tràmits administratius per obtenir els permisos i llicències per posar en marxa una activitat d'allotjament turístic. Un tràmit que fins ara suposava com a mínim entre tres i quatre dies però que es podia allargar diverses setmanes, ja que requeria dirigir-se a l'Ajuntament per obtenir el permís municipal i posteriorment, s'havia d'anar a la Direcció General de Turisme, ens depenent de la Generalitat, per inscriure's al Registre de Turisme de Catalunya (RTC) i rebre així el permís per poder habilitar i obrir l'activitat en qüestió.
Així, el nou Decret estableix ara un únic i instantani pas en què l'Ajuntament funciona com a 'finestreta única'. D'aquesta manera, l'empresari només s'ha de dirigir al seu consistori on a banda de demanar el permís municipal haurà de presentar una 'declaració responsable', afirmant que el seu servei s'adequa al decret. Des d'aquest moment, el prestador de servei turístic estarà ja autoritzat per engegar la seva activitat, mentre que serà 'a posteriori' quan la Generalitat, que recopilarà la informació de les administracions locals, farà les inspeccions pertinents per controlar l'adequació de l'establiment a la normativa turística.
La idea és passar d''una doble tramitació a només una sola comunicació de responsabilitat' seguint així un model més 'anglosaxó' on s'elimina el concepte d'autorització, destaca el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa. Josep Huguet destaca que la finalitat màxima del Decret és assegurar una major qualitat i competitivitat del sector del turisme a Catalunya, un dels més importants d'Europa i un destacat motor econòmic, afegeix.
Definició d'allotjaments turístics
Aquest procés administratiu serà el mateix per a qualsevol de les quatre i úniques modalitats que s'estableixen en l'ordenança com a establiments d'allotjament turístic, i que són aquells que ofereixen al turista a més d'un lloc per a dormir, un conjunt de serveis comuns. Aquests són els hostals o pensions i equipament hotelers, els càmpings, els allotjament de turisme rural o els bloc d'apartaments turístics. En aquest darrer cas, no s'inclouen els apartaments turístics aïllats, que el Govern també ha regularitzat recentment però amb un decret propi al no considerar-se allotjament turístic.
Precisament unificar els drets i obligacions per a totes aquestes modalitats en una única norma ha estat un altre de les característiques del nou Decret. En aquest sentit, per exemple, destaca el fet de recollir, per primera vegada, el pagament electrònic a través d'Internet com a garantia per a formalitzar la reserva de l'allotjament. També s'estableixen les condicions de contractació, fixant-se uns criteris comuns, d'acord amb els nous sistemes de contractació.
Nova categorització dels hotels
Dins l'apartat d'equipaments hotelers, a banda de reconèixer l'especialitat de 'turisme familiar' dels establiments permetent a aquests poder oferir habitacions per a quatre places, cosa que fins ara no es podia oferir, el Decret estableix una nova categorització basant-se en nous i pioners aspectes de 'qualitat objectivable', destaca el conseller. En aquest sentit, es deixa enrere els estàndards físics que mesuraven fins ara les diferents categories dels hotels per metres quadrats en d'altres de més 'flexibles', 'moderns' i 'pioners' a Europa.
Aquests són per exemple, els més innovadors, que l'hotel ofereixi un servei d'esmorzar amb productes de la terra; o el client pugui escollir entre dos tipus de coixins diferents; que totes les estances de l'hotel, també les habitacions, ofereixin servei d'Internet o que l'establiment disposi d'informació turística de la localitat i de la zona, un servei que passarà a ser obligatori per a totes les categories.
També s'incorporen altres aspectes més habituals però que fins ara no computaven a l'hora de definir la categoria com són que s'ofereixi un servei de planxa de roba a l'habitació; que la dutxa o la banyera incorporin una estructura d'hidromassatge, o que les habitacions dobles disposin de dues piques de rentamans; que l'establiment disposi d'una piscina, d'un servei d'animació diari, servei de porter o d'un metge.
Així, la nova categorització pretén adaptar-se a les noves realitats i demandes del sector i fomentar una major qualitat i per tant, competitivitat, al sector. El resultat són set categories d'establiments. L'hotel d'una estrella, que també es podrà anomenar bàsic, pensat per a petits hotels urbans, i els de dos, tres, quatre i cinc estrelles. Com a novetat s'incorporen dues noves categories reconegudes 'de facto' pel propi mercat, que fins ara eren especialitats, i que són els quatre estrelles superior i el cinc estrelles Gran Luxe, que a partir d'ara podran incorporar el nom per a la comercialització del seu producte.
Així per exemple, per passar a ser un hotel de quatre estrelles superior, l'establiment haurà d'incorporar aquests dos coixins per a dormir, així com un servei d'habitacions de 24 hores, un esmorzar amb productes del país -'com pa amb tomàquet i fuet de Vic' destaca Huguet-, canals de televisió internacionals i premsa nacional i estrangera, o que servei de preparació de l'habitació per a dormir.
Amb tot, la nova categorització estableix una menor rigidesa en els barems i elimina les dispenses singulars, articulant un sistema objectiu i reglat de compensació de metres quadrats per serveis en els casos que es donin desajustos puntuals per condicionaments estructurals de l'edifici, per exemple.
Pensions
Dins de la categoria d'establiments hotelers s'incorporen també les pensions o hostals. En aquest cas, el Decret estableix una única categoria per a totes elles que deixen de tenir, per tant, estrelles. Per contra però, s'inclou l'exigència per als nous establiments o aquells que vulguin ampliar-se a dotar totes les seves habitacions amb un bany petit. Les pensions que no tinguin aquesta característica però, es podran quedar igual sempre i quan no decideixin ampliar el negoci. En cas contrari, tindran un termini de quatre anys per adaptar-se a la nova normativa.
Establiments de càmpings
Pel que fa als establiments dels càmpings, el nou Decret amplia el nombre màxim de places de bungalows passant del 30% del total d'unitats d'acampada que es permetia fins ara, a fins al 50%, establint un màxim del 40% per a bungalows i un 10% per unitats semimòbils. L'altre gran novetat que inclou la norma és permetre el creixement discontinuo dels càmpings, això vol dir que encara que estiguin dividits per un riu o un carretera, podran ampliar les seves instal·lacions en els sòls immediatament limítrofs, cosa que fins ara no es permetia. Les dues eren destacades peticions del sector.
Es preveu també per als càmpings existents i de nova implantació que es puguin veure afectats per restriccions per l'aplicació de la normativa en matèria d'inundabilitat, que puguin presentar a la Generalitat una proposta de plans d'emergència (alarma i evacuació) per poder continuar la seva activitat. Finalment, s'estableix la modernització de les instal·lacions i serveis i la supressió d'altres conceptes obsolets com el de rentapeus.
Apartaments turístics
En aquest cas es defineixen com a apartaments turístic aquells establiments d'accés públic conformat per edificis o blocs continus i integrats per unitats d'allotjament, és a dir apartaments o estudis, i no, habitatges. Uns allotjaments integrats que a més, han de tenir un conjunt de serveis en comú, com recepció o servei de neteja. En aquest cas, els requisits fixats són els mateixos de la modalitat d'Hotels-Apartaments amb l'excepció de disposar de salons, zones comunes i serveis sanitaris en espais comuns.
Turisme Rural i Caravanes
Pel que fa als establiments de turisme rural, el decret inclou la norma que regula el sector i que el Govern ja va aprovar el juliol del 2006. Finalment, el Decret d'allotjaments turístics inclou un disposició final sobre el sector de les caravanes i per primera vegada s'estableix un termini màxim de 48 hores per als caravanistes que acampin en una zona adequada i expressament senyalada per aquest turisme en els diferents municipis. També s'estableix que aquestes zones hauran de presentar com a serveis mínims i obligatoris: el canvi d'aigües grises i negres, presa de llum i d'aigua i un servei de control. Aquesta era una altre de les demandes tant del sector turístic, com dels propis ajuntaments.
Un Decret 'hiperconsensuat' amb el sector
El conseller ha volgut destacar l''hiperconsens' que precedeix aquesta nova ordenança que 'no és fruit d'una improvisació d'última hora', destaca pel fet d'aprovar-se en l'últim Consell de Govern de la legislatura. Ans el contrari, la negociació per començar a dibuixar el nou reglament es remunta a la tardor del 2007, quan la Generalitat i els agents del sector van iniciar les primeres converses. Més de dos anys de negociació i un any i mig més de burocràcia tenen com a resultat aquest nou decret que, assegura Huguet, el sector està esperant 'en candeletes'.
Molts operadors turístics, afirma, estan esperant que entri en vigor la nova ordenança per començar les obres que tenen previst dur a terme en els seus establiments i poder així augmentar la seva categoria o ampliar les seves instal·lacions.
BARCELONA
Els ajuntaments tramitaran com a 'finestreta única' l'obertura d'hotels, cāmpings i allotjaments rurals












