Necessitats com ara clavegueram, aigua potable o carrers asfaltats d'un municipi de per exemple 100.000 habitants són les mateixes que el d'un de 250. És per això que cal un repartiment adequat dels recursos per tal que tothom tingui accés als mateixos serveis. El reduït pressupost, però, i la manca d'autonomia de què disposen els ajuntaments dels micropobles són la causa de què depenguin completament de les subvencions d'altres institucions públiques com ara diputacions.

Per tal de poder actuar amb més autonomia i de veure incrementats els seus recursos, el professor Ramon Morell proposa a l'Informe sobre el finançament dels Micropobles de Catalunya mesures per millorar la situació d'aquests municipis.

La primera mesura seria establir una Renda Mínima Municipal (RMM) que es podria finançar a través d'un fons d'equilibri i solidaritat territorial provinent de l'Estat i que hauria d'oscil·lar entre els 150.000 euros anuals pels municipis de menys de 250 habitants i els 250.000 pels micropobles d'entre 250 i 500 habitants. Aquest import, a més, s'incrementaria anualment depenent de les necessitats específiques de cada municipi i seria un plus a altres ajudes.

Altres mesures proposen per exemple que les subvencions del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) dedicades al finançament d'obra pública augmentin del 80% al 100%, i cobreixin per tant, la totalitat de la despesa.

El professor Morell però considera indispensable, a banda d'aquestes mesures, que es creï una comissió mixta de treball entre la Generalitat i l'Associació de Micropobles de Catalunya per tal de treballar conjuntament per aconseguir un equilibri entre tots els ajuntaments catalans. Morell també ha afegit que cal fonamentar la mancomunitat de municipis per coordinar esforços.