En la interlocutòria que ja han comunicat a les parts els magistrats mantenen intacte el terme nació del preàmbul de l'Estatut però deixen clar que les referències a Catalunya com a nació i a la realitat nacional de Catalunya 'no tenen eficàcia jurídica interpretativa'.
Llengua
El bloc dels catorze articles que han estat declarats inconstitucionals s'ha aprovat per vuit vots a dos. Els magistrats consideren inconstitucional el punt 1 de l'article 6 que estableix que el català és la llengua 'preferent' a l'Administració i als mitjans de comunicació públics de Catalunya. En canvi, no toquen el català com a llengua vehicular de l'ensenyament.
Síndic de Greuges i Consell de Garanties
També consideren inconstitucional l'article 76.4 de l'Estatut en el punt en què estableix que el Síndic de Greuges supervisa 'en exclusiva' l'activitat de l'Administració de la Generalitat. A més, invalida també l'article 76.4 que diu que els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant en relació als projectes de Llei del Parlament que afectin drets reconeguts a l'Estatut
Justícia
El TC declara inconstitucionals cinc preceptes del model judicial català de l'Estatut. Es tracta de l'article 97 que diu que el Consell de Justícia de Catalunya (CJC) actua com a òrgan desconcentrat del CGPJ; del 98.2 i .3 que estableixen les atribucions del CJC; el 95.5 i .6 en l'apartat en què estableix que el CJC participa en el nomenament del president del TSJC; el 99.1 quan diu que el CJC està integrat pel presidetn o la presidenta del TSJC; el 100.1 que nega que es pugui recórrer nu acte del CJC quan hagi estat dictat en exercici de les competències de Catalunya; i el 101.2 quan estableix que el CJC pot cobrir les places vacants de jutges i magistrats a Catalunya.
Competències
També declara inconstitucional part de l'article 111 en matèria de competències. L'article fixa que corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, reglamentària i la funció executiva en les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat. El TC declara inconstitucional la part del text que segueix i que diu que aquestes bases les fixarà l'Estat 'com a principis o un mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord a la Constitució i l'Estatut'.
Caixes
Les disposicions sobre caixes també queden retocades. El TC elimina part de l'article 120.2 quan diu que la Generalitat exerceix la competència en matèria de caixes 'd'acord als principis, regles i estàndards mínims que establoeixin les bases estatals', una referència que també elimina de l'article 126.2.
Finançament
La sentència retoca a més el finançament perquè deixa sense validesa l'apartat 3 de l'article 206 quan fa referència a que els recursos financers del Govern podran ajustrar-se perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per garantir la solidaritat 'sempre i quan es dugui a term4e un esforç fiscal també similar'.
Finançament local
Per últim, el TC declara inconstitucional l'apartat 2 de l'article 218 que diu que la Generalitat té competència en matèria de finançament local i que aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per establir i regular tributs propis dels governs locals.
23 articles i quatre disposicions interpretats
El TC sotmet a interpretació 23 articles més i quatre disposicions addicionals. Es tracta de l'article 5 sobre drets històrics; l'apartat 2 de l'article 6sobre cooficialitat amb el castellà; l'apartat 1 del 8 sobre símbols nacionals; l'apartat 5 del 33 sobre llengua; l'article 34 sobre atenció en català; l'apartat 1 de l'article 35 sobre escolarització; l'apartat 5 del 50 sobre foment i difusió del català; l'article 90 sobre vegueries; els apartats 3 i 4 del 91 sobre vegueries; i l'apartat 2 de l'article 95 que estableix que el TSJC és l'última instància d'un procés iniciat a Catalunya.
També els articles 110 i 112 sobre competències de la Generalitat; el 122 sobre consultes; l'apartat 3 del 127 sobre projecció internacional de la cultura; el 129 sobre dret civil; el 138 sobre acollida a la immigració; l'apartat 3 del 174 sobre la participació de la Generalitat en la presa de decisions d'institucions de l'Estat; el 180 sobre designació de membres del Tribunal Constitucional; l'apartat 1 del 183 sobre relació bilateral amb l'Estat; i l'apartat 5 del 206 sobre participació en els tributs estatals.
Per últim, sotmet a interpretació diversos preceptes del 210 sobre la bilateralitat; part dels articles 222 i 223 sobre la reforma de l'Estatut; l'apartat 1 de la disposició addicional Tercera sobre inversions en infraestructures; i les disposicions addicionals vuitena, novena i desena, sobre l'IRPF; l'impost d'hidrocarburs i l'IVA.
ESTATUT D'AUTONOMIA
El TC declara inconstitucionals 14 articles, majoritàriament sobre el model judicial català, i n'interpreta 27 més












