Amb una sala de plens de l'Ajuntament de Caldes de Montbui, on la Coordinadora Nacional de les Consultes va instal·lar el seu centre d'operacions, plena a vessar, el president de la Junta Electoral Nacional de les consultes, el jurista Héctor López Bofill, va anunciar els resultats pràcticament amb tot el vot escrutat. En anunciar el 92,33% de vots pel sí, 56.865 vots en números absoluts, va esclatar un aplaudiment a la sala. De les 62.369 persones que van anar a votar, 3.008 ho van fer pel no; la curiosa xifra de 1.714 es va decantar pel blanc i 190 van estar vots nuls.
Així, els organitzadors van posar en valor que des de la consulta pionera d'Arenys de Munt, ja més de 240.000 persones de les 990.000, entorn del 25%, que han pogut votar sobre la independència en 250 municipis s'han decantat pel 'sí' a la independència. Un dels portaveus de la Coordinadora Nacional de les consultes Uriel Bertran va insistir en subratllar que cap dels partits que es presenta a les eleccions assoleix un percentatge de vot similar a aquest, cosa que el va portar a afirmar que ara el projecte autodeterminista és el que més catalans mobilitza.
És més, va destacar la 'força que pren de forma definitiva el sí' a la independència. La Coordinadora va reclamar 'respecte i reconeixement' dels resultats de les dues onades de consultes independentistes, però també pel suport majoritari a la independència com a 'opció de futur'. Va fer notar que a Catalunya 'cap altre projecte de país té la capacitat ja no només d'organitzar una consulta sobre l'autonomisme, el federalisme o l'unionisme, sinó d'assolir aquest resultat' favorable de forma aclaparadora.
Així, per Bertran les consultes independentistes van 'constatar el desplaçament de la centralitat del catalanisme' des de l'autonomisme 'fracassat' cap a l'independentisme 'desacomplexat'. 'El segle XXI és el segle de la independència', va reblar. Per això va fer una crida a tots els actors de la societat catalana a reconèixer aquest desplaçament de la centralitat del catalanisme cap a l'independentisme per forçar la convocatòria d'un referèndum, vinculant a nivell nacional pel que ja va avançar que seguiran pressionant.
La participació va ser desigual en funció de l'àrea geogràfica i el nombre d'habitants de la població consultada. Així, el Vendrell, focus d'atenció mediàtica en ser el municipi més gran on es feia la consulta aquest 28F, la participació va fregar el 10%, mentre en municipis més petits com Rupit i Pruit, a Osona, va tocar el 70%. Això fa que pels organitzadors els resultats de les diferents onades no siguin comparables per les grans diferències sociològiques del territori català i perquè el fet que es vagin sumant municipis més feixucs per l'autodeterminisme fa que la mitjana general disminueixi.
El portaveu del Vendrell Decideix, Joan Gibert, va fer un símil automobilístic per argumentar la importància també del resultat del Vendrell en el procés de consultes: 'Estem construint un cotxe, perquè el que tenim no ens agrada i s'ha fet vell. Aquest cotxe el construïm entre tots i cada municipi hi posa la seva., Uns han tingut el privilegi de dissenyar la línia, altres de fer els focus, altres les rodes, i nosaltres potser només hem pogut aportar una femella, però també és important pel funcionament del motor i perquè tiri endavant'.
Però el que també s'ha constatat en aquesta segona onada de consultes és que hi ha participat més partidaris del 'no', que ha passat el 3,2 del 13D al 4,8 del 28F. És el cas, per exemple, de Cardona, on el 'no' ha arribat al 18% davant el 78% del 'sí'. Per la portaveu de Cardona Decideix, Eulàlia Company, que els detractors de la independència participin en les consultes permet fer un retrat més acurat a la realitat catalana.
Pel que fa la prova pilot de vot anticipat, un total de 1.300 persones van optar per aquesta via entre Caldes de Montbui, Alella, Vilassar de Mar i el Vendrell. Els organitzadors van destacar que el sistema de vot electrònic va funcionar sense cap problema, tot i que el desconeixement per part de la ciutadania va fer que la participació amb aquesta fórmula de vot hagi estat baixa. Els organitzadors buscaven un balanç més qualitatiu que quantitatiu.
Decidim.cat ha considerat que la participació ha estat bona, tot i que ha admès que encara pot créixer més de cara a noves onades 'si es fan les coses ben fetes'. En roda de premsa a la seu d'Òmnium Cultural, Laura Vilagrà, parlamentària d'ERC i alcaldessa de Santpedor, va destacar que 'als municipis més petits els resultats han estat bons i en els més grans que és més difícil arribar a tothom en algun lloc s'ha punxat'. En aquest context, va remarcar que 'aquestes consultes són un entrenament d'una consulta vinculant que hi ha d'haver a Catalunya'.
La pròxima cita per a les consultes independentistes serà el 25 d'abril, en la que serà l'onada més important a nivell quantitatiu de les que s'han fet fins ara. Podran votar-hi un milió de catalans aproximadament, entre altres llocs, en capitals com Lleida i Girona.
