El canal Segarra-Garrigues és l'obra d'irrigació més important que s'està portant a terme a Catalunya des de la construcció del Canal d'Urgell, que es va inaugurar el 26 de maig de l'any 1862. El president de la comunitat de regants del canal, Josep París, afirma es podria tipificar com el darrer canal d'aquestes característiques que es construeix a Europa. Les finques situades a l'inici i la cua del canal ja ho tenen tot a punt per començar a regar i només s'està a l'espera que les autoritats del país posin data a l'acte d'obertura de comportes. Mentrestant, la comunitat de regants, fa tots els possibles per intentar evitar l'ampliació del 'malson' de les Zones d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA).
El president de la comunitat de regants del canal Segarra-Garrigues, Josep París, ha assenyalat en el decurs d'una entrevista concedida a l'ACN, que els regants s'estan 'morint de ganes' que es doni el tret de sortida al funcionament de la infraestructura. París matisa que hi ha una sèrie d'il·lusions que s'han anat acumulant entre generacions i per tant diu que convé posar el fil a l'agulla i es comenci a donar l'aigua ja.
Tot i que han demanat en reiterades ocasions a les conselleries del Govern que la inauguració oficial sigui el més aviat possible, encara no hi ha una data fixada al calendari a l'espera que es puguin quadrar agendes com la del president José Montilla o el secretari d'Estat del Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, entre d'altres.
París explica que els sectors de la capçalera del canal que inclouen els municipis d'Oliola, Sanaüja, Vilanova de l'Aguda, Artesa de Segre, Foradada i Tudela, ja tenen preparades unes 900 hectàrees per al regadiu, de la mateixa manera que a la cua del canal, a la zona del Segrià, els municipis d'Albatàrrec, Sunyer, Montoliu, i Sudanell, hi ha un altre 'paquet' d'unes 1.600 hectàrees preparades. Segons París, fins hi tot hi ha algunes explotacions on ja s'han portat a terme proves de regadiu.
El president de la comunitat recorda que l'obra del Segarra-Garrigues està estructurada en cinc trams més l'embassament de l'Albagés (Garrigues). Hi ha el primer tram que va des de la presa de l'embassament de Rialb fins a Ponts (Noguera), el segon que va fins a les Pallargues (Segarra), el tercer que arriba al Talladell (Urgell), el quart que s'estira fins gairebé Maldà (Urgell), i el cinquè que va fins a les Borges Blanques per acabar a l'Albagés amb un embassament de gairebé 80 hectòmetres de capacitat, similar al d'Oliana (Alt Urgell). Així mateix, també cal afegir-hi unes 12.200 hectàrees repartides entre les Garrigues i el Segrià que es regaran amb un sistema d'elevacions del baix Segre, amb concessions demanades per la comunitat de regants.
Segons París, a Catalunya, de les prop de 280.000 hectàrees de regadiu que hi ha, la majoria són regadius tradicionals, però matisa que el Segarra-Garrigues trenca amb aquesta dinàmica perquè funcionarà a partir del 'reg a la demanda'. Això vol dir que les finques estaran totalment modernitzades i controlades tecnològicament per tal que només es consumeixi l'aigua necessària per l'explotació. En definitiva, que es farà un ús eficient de l'aigua i que quedarà totalment descartat el reg per inundació, que tantes vegades s'ha criticat al ser vist com una forma exagerada de malbaratar l'aigua.
El primer tram del canal es va començar a construir al 15 de febrer del 2006 i en aquest sentit París es mostra satisfet del que s'ha arribat a fer en tant sols tres anys d'obres. Una tasca que atribueix, a banda de les institucions que han impulsat l'obra, a l'esforç de la gent del camp agrícola de les terres de Lleida.
El 'malson' de les ZEPA
De les 70.150 hectàrees de regadiu que abasta el canal Segarra-Garrigues, 26.250 van quedar limitades l'any 2006 al ser protegides com a Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA) a la Xarxa Natura 2000. Això es va fer així per tal d'acatar una sentència imposada per la comissió europea que condemnava als governs espanyol i català per no protegir una sèrie d'espècies d'ocells que es podrien veure amenaçades per la transformació d'unes terres de secà en regadiu. Aquesta sentència generada a partir de les denuncies interposades per grups ecologistes encapçalats per Seo Bird Life, es va declarar incomplerta, de manera que la comissió europea va demanar una nova ampliació de les ZEPA per protegir adequadament les espècies estèpiques del sisó, la calàndria, el gaig blau, i la terrerola vulgar.
Els secretaris del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) van presentar recentment a totes les parts implicades la proposta de nova ampliació de ZEPA que presentaran a la comissió europea per tal d'acatar la segona sentència i no ser sancionats per una multa milionària. Aquesta proposta preveu ampliar en 14.297 hectàrees les ZEPA de la Xarxa Natura 2000, per la qual cosa la zona protegida del Segarra-Garrigues es converteix en una extensió de 40.600 hectàrees, un 58% del total de la zona regable.
Amb totes aquestes retallades i amb la importància que li atorga al desplegament de la infraestructura, no és estrany que Josep París qualifiqui de 'malson' tota la polèmica que s'ha generat al voltant de les ZEPA. En aquest sentit, no es cansa de repetir que ells són 'una comunitat de regants i no d'ocellaires' i que per això estan francament preocupats pel desenllaç d'aquest conflicte amb Europa i els ecologistes. París afegeix que això 'aparta i perjudica' les expectatives de milers d'agricultors que havien posat l'esperança del seu futur agrícola en la transformació del secà al regadiu.
Aquest projecte d'ampliació estarà a informació pública fins a finals d'aquest mes de maig per tal que s'hi puguin presentar al•legacions i s'aprovi durant la primera quinzena de juny. Posteriorment s'enviarà a la comissió europea amb l'esperança que aquesta vegada es doni compliment a la segona sentència d'ampliació de les ZEPA i no calgui tornar a modificar el nombre d'hectàrees que finalment podran regar de l'aigua del Segarra-Garrigues.
El sistema Segarra-Garrigues té prevista una inversió superior als 1.500 milions d'euros, dels quals 444 milions corresponen al canal principal i l'embassament de l'Albagés, i 1.069 milions a la xarxa secundària. El canal no ha tingut mai fons provinents de la Unió Europea, ni estructurals ni de cohesió. Els agricultors que en vulguin fer ús hauran d'abonar 3.100 euros per hectàrea una vegada comenci el reg.
SEGARRA-GARRIGUES
El Segarra-Garrigues: tot a punt per començar a regar les primeres hectàrees
14/05/2009 - 13:23
