El parc de Can Mulà, situat al centre de la ciutat de Mollet, acull a partir d’avui el Menhir de Mollet. El monument megalític es troba en un espai del parc conegut com el jardí literari de la Biblioteca Can Mulà (situada dins el recinte del parc).

El retorn del menhir a la seva ciutat ha estat possible gràcies a la celeritat i insistència amb què l’Ajuntament i l’alcalde de Mollet van demanar-ho a la generalitat. El passat mes de setembre, el conseller de Cultura s’hi va comprometre públicament en roda de premsa. El proper divendres 11 de juny, a les 6 de la tarda, s’obrirà l’espai perquè la ciutadania vingui a conèixer el Menhir de Mollet, en un acte de portes obertes. A partir d’aleshores, tothom que vulgui podrà visitar el menhir, de manera gratuïta.

Durant la primera setmana, de l’11 al 20 de juny, l’espai del menhir estarà obert totes les tardes, de 17 a 20 hores, i responsables del Museu Municipal Joan Abelló oferiran informació sobre la troballa i la seva importància. A partir del 21 de juny, les visites es podran fer de divendres a dissabte, de 17 a 20 hores, o bé es podran fer visites guiades en hores concertades (consulteu horaris i telèfons al tríptic informatiu adjunt). El Menhir ha arribat aquest matí, cap a les 11 hores, al parc de Can Mulà. Amb l’ajuda de dues grues de gran tonatge, la peça ha estat elevada i s’ha instal·lat de manera vertical a l’espai preparat per acollir-la. Per tal de poder sostenir verticalment la peça, de 5 metres d’alçada i 6 tones de pes, aquesta quedarà soterrada en uns 70cm, just la part de la pedra que no està treballada i que, per tant, coincideix amb la part que estaria soterrada en la seva ubicació original, a l’entorn del IV-III mil·lenni aC.

Els treballs per prepara l’espai d’exposició del menhir, continuaran durant els propers dies. Demà està previst que ja es pugui instal·lar la urna de vidre que protegirà la peça de possibles agressions externes i climatològiques. L’espai es condicionarà amb diferents panells informatius, il·luminació i sistemes de seguretat.

L’alcalde de Mollet, Josep Monràs, ha seguit des del mateix parc els treballs de descarrega i col·locació del menhir. En declaracions als mitjans de comunicació, Monràs ha afirmat que es tracta d’una “troballa excepcional, tant pel que fa a la importància històrica i l’excepcionalitat dels gravats que presenta, com per la manera en què ha estat trobada: gràcies a una obra pública per a construir un aparcament soterrat de 3 plantes, a 11 de metres de profunditat, i en una zona de la ciutat on d’altra manera mai s’hauria trobat ja que no era d’expectativa arqueològica”.

Monràs també ha declarat que el Menhir es convertirà en un pol d’atracció turística per a la ciutat, ja que Mollet apareixerà entre els municipis europeus que poden exposar un monument megalític tant significatiu per a la història. Per aquets motiu, es faran visites guiades per a la població, per a les escoles i instituts, etc, i es faran elements per promocionar el Menhir de Mollet.

Un menhir únic a Catalunya

La troballa, d’època prehistòrica, és un gran bloc d’arcosa (una roca sedimentària formada per erosió de roques granítiques) de 4,90 metres d’alçada i unes sis tones de pes aproximadament, que presenta una decoració gravada consistent en un rostre humà i un conjunt de motius curvilinis semblants als observats en altres menhirs de la zona. El Menhir de Mollet és una estàtua menhir, un tipus de monument megalític que a Catalunya  només es coneixia per la troballa feta a Ca l’Estrada, a Canovelles (Vallès Oriental), descobert l’any 2004. Es calcula que el monòlit de Mollet podria correspondre al IV-III mil·lenni aC.

L’estàtua menhir trobada al parc de les Pruneres és una de les mostres més antigues d’escultura amb representació humana a Catalunya i el testimoni d’un poblament prehistòric cada cop més complex socialment i culturalment. Aquesta nova troballa és, doncs, d’una gran singularitat, especialment per haver conservat el rostre (perdut en l’exemplar de Canovelles) i per les seves grans dimensions, que li donen un caràcter monumental. Les estàtues menhir s’interpreten com la figuració d’un poder amb voluntat de preservar-se en el temps. S’interpreten com personatges masculins o femenins destacats de la societat prehistòrica. Serien ídols erigits com monuments de prestigi en el territori d’una comunitat, símbols de creences i mites prehistòrics, herois o éssers divinitzats, però segurament situats dalt de la piràmide social.

Aquest tipus de monument està documentat sobretot a França, on s’han inventariat més de 200 estàtues menhir de diferents estils artístics, trobades a la Provença,  Baix-Llenguadoc, Rouergue, Marne i entorn de París i, ja a la vessant atlàntica, a la Bretanya. A la península Ibèrica es coneixen exemples sobretot a Andalusia occidental, Portugal i Extremadura i, en menor proporció, a Galícia, Castella- Lleó i Astúries.