La tramitació per a la declaració dels bous com a element festiu patrimonial d'interès nacional va arrencar l'estiu del passat 2009, arran les peticions d'ajuntaments com l'Aldea, Alfara de Carles, Deltebre, Alcanar, Sant Jaume d'Enveja o Amposta trameses als serveis territorials de Cultura, que les va remetre, a la seva vegada, al Centre de Promoció de la Cultura Tradicional Catalana.
Però, a diferència de les altres festes, el tràmit en el cas dels bous ha aconseguit arribar a bon port en poc menys d'un any. En aquest aspecte ha contribuït decisivament, segons el director dels serveis territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a les Terres de l'Ebre, Xavier Vega, el treball de la Delegació del Govern amb l'establiment del manual de bones pràctiques, de les penyes i comissions taurines, així com de les aportacions d'experts i investigadors que haurien avalat l'arrelament històric i cultural d'aquestes pràctiques al territori –cas la declaració de tres dies de festes amb bous arran la visita de Felip II a Tortosa el 1585-.
Uns aspectes que es van projectar en el marc del Congrés de Cultura Popular i Tradicional de les Terres de l'Ebre del passat mes de maig i que ha coincidit amb el temps amb el debat sobre la prohibició de les bous de plaça al Parlament de Catalunya. 'El Centre de Promoció de la Cultura Tradicional Catalana ha sabut discernir les dos coses: Catalunya considera com a pròpia la festa del bou, però l'altra no', ha explicat, tot assegurant que els bous de plaça es van implantar a Catalunya posteriorment i per 'imposició política'.
La declaració, que no està particularitzada en cap cas concret, reconeix la 'unitat del patrimoni de la festa dels bous: allí on hagi bous, estaran reconeguts. Es tracta, a més, d'un reconeixement que, segons el mateix Vega, assegura el mateix Vega, ha de permetre els bous entrar en 'l'estàndard nacional' i abandonar la categoria 'd'activitats marginades'.
El president de l'Associació de Penyes i Comissions de Bous de les Terres de l'Ebre, Miquel Ferré, ha celebrat la decisió i ha volgut refermar el caràcter festiu popular 'des de fa molts anys' dels actes amb bous, que ha qualificat també com a 'símbol reivindicatiu' dels 'sentiments i passions dels avantpassats que formen part de la nostra família'.
Actualment, a les Terres de l'Ebre tenen reconeguda la tradicionalitat de la festa dels bous 24 municipis i dos entitats municipals descentralitzades, en un total de 46 festivitats. Existeixen 24 penyes taurines, sis penyes d'emboladors i 33 comissions de bous. En aquests moments, a més, el Parlament tramita la conversió en llei del manual de bones pràctiques, fruit d'una iniciativa legislativa popular. El procés, segons ha explicat el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, ha tancat ja el període de presentació d'esmenes i la ponència podria estudiar-la i aprovar-la en eles pròximes setmanes si cap grup parlamentari requereix un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Si es donés aquest cas, Salvadó ha reconegut que seria difícil que tirés endavant aquesta legislatura.
Les quinquennals
Juntament amb els bous, han rebut aquesta declaració les festes quinquennals d'Alcanar i Ulldecona que, arrelades en la tradició religiosa, van arrencar fa uns seixanta anys i tenen un fort seguiment popular més enllà del component catòlic que dóna origen a la celebració. La petició, en aquests dos casos, es va formalitzar fa tres anys i ha trobat ara resposta. 'Contribueix a reforçar la identitat de les Terres de l'Ebre, la nostra autoestima. És un instrument per posar en valor elements patrimonials intangibles', ha valorat l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat.
Aquestes tres festes són, juntament amb les de Sant Antoni d'Ascó (Ribera d'Ebre), declarades el passat mes de març, les primeres de les Terres de l'Ebre en aparèixer al catàleg d'elements festius patrimonials d'interès nacional. Per a Salvadó, aquestes incorporacions venen a corregir una anomalia històrica fruit del 'paradigma' que condemnava moltes pràctiques ebrenques fora de l'imaginari cultural català. 'Normalitzem la cultura popular de les Terres de l'Ebre', ha subratllat Vega.
'Catalunya ha mirat moltes festes de les Terres de l'Ebre com a sospitoses de poca puresa. Són festes relacionades amb les dels pobles veïns, com la jota. Però ara Catalunya es construeix com a nació amb la perspectiva d'inclusió', ha manifestat. Més i tot, el delegat ha qualificat el reconeixement com una 'fita simbòlica important per al territori' perquè ajudarà a 'trencar barreres mentals' i reconèixer els bous com a festes 'nacionals del propi país', de 'primera divisió'.
TORTOSA (BAIX EBRE)
El Govern reconeix els bous de les Terres de l'Ebre com a element festiu patrimonial d'interès nacional
06/07/2010 - 9:01
