El Pla territorial de les Terres de l'Ebre ordena el territori comprès per les quatre comarques ebrenques, que ocupen un 10% del territori català. En general, les Terres de l'Ebre són un àmbit amb una superfície urbanitzada per sota de la mitjana catalana, amb un percentatge de sòl dedicat a conreus per sobre d'aquesta mitjana i amb uns espais naturals de gran valor ambiental, entre els quals destaca el Delta de l'Ebre.
Les Terres de l'Ebre van ser el primer gran àmbit de planificació de Catalunya que va disposar d'un pla territorial parcial, aprovat el 2001. Des de llavors, les comarques ebrenques han anat registrant noves dinàmiques de transformació, alhora que han depassat les previsions demogràfiques del primer Pla i han exhaurit en bona mesura el sòl destinat a habitatges i a activitats econòmiques. És per aquests motius que el Govern va impulsar la redacció d'un nou Pla territorial, que des d'un principi es va concebre com un document obert, redactat amb la implicació de les administracions locals, les forces polítiques, els agents econòmics i socials, les entitats i els particulars. Així, ha estat en període d'informació pública i el Govern ha estudiat i inclòs les al·legacions presentades en la mesura del possible.
Per tal d'impulsar una planificació eficient d'aquest territori, el nou Pla defineix tres àmbits d'ordenació: el sistema d'espais oberts, el sistema d'assentaments urbans i el sistema d'infraestructures de mobilitat. En aquest sentit, un dels objectius destacats del Pla és la proposta de millores a les xarxes d'infraestructures viària i ferroviària; els sistemes portuari, aeroportuari i logístic, i la navegació fluvial, per tal d'incrementar la connexió amb la resta de Catalunya, amb l'Aragó i el País Valencià; facilitar la mobilitat interna a les Terres de l'Ebre, i afavorir la integració territorial de les xarxes d'altes prestacions que travessen l'àmbit.
Així, el document inclou la potenciació dels principals eixos viaris amb la substitució funcional de la N-340 per l'autovia A-7; el desdoblament de la C-12 i de la N-340 entre Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i el port d'Alcanar (Montsià); la construcció de variants a l'Aldea (Baix Ebre) –en fase de licitació-, Gandesa i Corbera d'Ebre (Terra Alta); i el condicionament de la xarxa de carreteres secundàries.
El Pla també incorpora les previsions d'infraestructures ferroviàries d'abast general, com la connexió del corredor del Mediterrani amb la línia d'alta velocitat Barcelona-Madrid; la previsió dels estudis necessaris per a una nova línia d'alta velocitat pel corredor del Mediterrani, que permetrà alliberar l'actual línia per a trens convencionals, de mercaderies i regionals; la dotació d'un accés ferroviari al polígon Catalunya Sud; i la modernització i millora de la línia Reus-Casp. També es proposa el tren-tramvia, una nova infraestructura ferroviària que aprofitaria algunes vies de tren existents –tot i que cal fer els estudis de viabilitat pertinents-, i un enllaç ferroviari des de l'Aldea fins al port d'Alcanar.
De fet, el Pla ressalta la ubicació estratègica d'aquest port, amb un calat òptim per a grans vaixells i una localització molt propera als corredors d'infraestructures del Mediterrani i de l'Ebre, i a la nova àrea logística que es preveu a la confluència d'ambdós. És per aquesta aposta que el Govern proposa millorar els accessos al port.
També amb relació a les infraestructures, el Pla transcriu les propostes de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) sobre la navegabilitat fluvial. Destaquen, entre d'altres, el manteniment del calat de dos metres al canal navegable de Tortosa a Amposta; la realització de dragatges puntuals des de Tortosa fins a Ascó (Ribera d'Ebre), per mantenir la via navegable; o la creació de petits ports fluvials o marines seques per a particulars a Amposta, Tortosa i Móra d’Ebre i l'adequació dels actuals amarradors amb nous serveis turístics. A més, el Pla recomana la redacció d'un pla o projecte d'ordenació global de la navegabilitat al riu.
Finalment, i en l'àmbit aeroportuari, el document aprovat pel Govern preveu la construcció d'un aeroport comercial a Roquetes (Baix Ebre), amb una pista de 2,1 quilòmetres de llargària i un trànsit previst per al 2020 de 260.000 passatgers. El Pla hi proposa dos accessos: un pel nord fins a la C-12 i un altre pel sud, fins a la futura autovia A-7. Així mateix, el Pla recull la previsió dels aeròdroms d'aviació general i esportiva d'Arnes (Terra Alta) i de la Ribera d'Ebre i en preveu els accessos, tot i que també els considera en estudi.
Sòls per a l'activitat econòmica
El principal projecte logístic que recull el Pla territorial és el LOGIS Ebre, impulsat de manera conjunta pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i els ens públics Incasol, Ifercat i Cimalsa, a l'entorn del sector d'activitats econòmiques de l'estació de mercaderies de l'Aldea. Es tracta d'una zona d'alt valor estratègic, amb connexions a l'AP-7, la futura A-7, la C-42, el corredor del Mediterrani, i relativament proper al port de Tarragona i a l'aeroport de Reus.
A més del polígon Catalunya Sud, actualment en fase de desenvolupament i amb una superfície de més de 250 hectàrees entre Tortosa i l'Aldea, el programa de sòl per a activitats econòmiques a les Terres de l’Ebre es completa amb dos nous polígons ja en desenvolupament: el de les Camposines, a la Fatarella (Terra Alta), de 50 hectàrees, i el del Molló, entre els municipis de Móra la Nova i Tivissa (Ribera d'Ebre), de 36 hectàrees.
Com a espais de possible oportunitat vinculada a la logística, el Pla inclou tres reserves de sòl de potencial interès estratègic i garanteix que no es destinin a altres usos. Aquestes reserves es troben a l'Aldea, vora el polígon Catalunya Sud -735 hectàrees-; al costat del port d'Alcanar -150 hectàrees-; i vora l'estació de ferrocarril de Móra la Nova -90 hectàrees-.
Potenciar una xarxa de ciutats mitjanes i petites
Pel que fa als assentaments urbans, el Pla proposa que els creixements més significatius es concentrin en aquells nuclis capaços de crear una xarxa de ciutats vertebradores del territori i prestadores de serveis. Per aconseguir-ho, articula les Terres de l'Ebre en vuit sistemes d'assentaments i proposa estratègies diferenciades en funció del creixement previst als municipis –potenciat, mitjà o moderat- i de les característiques de l'entorn. Així, es preveu una estratègia específica de desenvolupament dels nuclis del Delta de l'Ebre, que té en compte els espais naturals i el risc d'inundacions.
Protecció dels espais naturals
Finalment, amb relació als espais oberts, el Pla fixa l'objectiu de preservar els espais de valor natural i de connectivitat ecològica, per garantir-ne la conservació i evitar la urbanització de zones amb risc o mal comunicades. Així, s'han fet canvis en el grau de protecció atorgat a diversos espais, incrementant-la o flexibilitzant-la. El projecte de Pla distingeix diferents graus de protecció del sòl no urbanitzable: protecció especial, als espais naturals protegits i els d'interès regional, comarcal o local; protecció territorial –per potencial interès estratègic o interès agrari o paisatgístic-; i protecció preventiva.
El Catàleg de paisatge de les Terres de l'Ebre
A més, el Govern també ha aprovat definitivament aquest dimarts el Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre, que completa el desplegament dels instruments d'ordenació territorial i gestió del paisatge a les comarques ebrenques. L'objectiu del Catàleg és inventariar i analitzar tots els valors paisatgístics de les Terres de l'Ebre, així com proposar aquells objectius de qualitat paisatgística que la planificació territorial i la resta de polítiques sectorials hauran de prendre en consideració.
L'Observatori del Paisatge de Catalunya és l'ens responsable de coordinar la redacció dels Catàlegs, per encàrrec del DPTOP. En el cas del de les Terres de l'Ebre, en la seva execució han participat la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Consorci de Serveis Agroambientals de les Comarques del Baix Ebre i del Montsià (CODE).
BARCELONA
El Govern aprova el Pla territorial de les Terres de l'Ebre
27/07/2010 - 15:39
