El primer any de funcionament de l’acord, el 2007, es va iniciar el programa amb els consells comarcals del Baix Camp, la Conca de Barberà i els ajuntaments de Reus i Cambrils. L’any 2008 es va incorporar el Consell Comarcal del Priorat, i aquest any s’hi ha afegit el Consell Comarcal de l’Alt Camp.

La cooperació de les diferents administracions permet tirar endavant aquest recurs social necessari en situacions de violència de gènere en què es produeix, a més, una emergència social quan la dona ha d’abandonar la seva llar i necessita una acollida residencial temporal.  El pis el gestiona la Fundació d’Assistència i Gestió Integral (AGI), que s’encarrega del manteniment del pis, de la treballadora social que hi dóna suport, i d’altres despeses que s’originin com a conseqüència del desenvolupament del servei.

El conveni té durada d’un any i es renova anualment. Aquest pis es troba a Reus i durant l’any 2009 ha estat ocupat en total durant 221 dies i ha atès 32 persones (16 dones i 16 fills i filles de les usuàries). Les dones ateses s’estan una mitja de gairebé 14 dies al pis d’urgència mentre no se’ls troba un altre lloc d’acollida. Durant 2009, a les comarques del Priorat i de la Conca de Barberà, afortunadament no es va produir cap situació que requerís de la utilització del pis d’urgència.

Pel que fa a les usuàries, arriben derivades per l’assistent social o per l’educador/a social dels Serveis Bàsics d’Atenció Social Primària que gestionen les diferents entitats adherides, tot i que també poden arribar de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra.  En general les dones ateses són molt joves (tenen entre 22 i 46 anys), la majoria són mares i fins i tot s’han atès 3 dones embarassades. D’altra banda, la gran majoria de les usuàries tenen un nivell d’estudis primari, i només dues treballaven en el moment d’entrar al pis d’urgència, però en l’economia submergida. La resta es trobaven a l’atur o la parella no les permetia treballar.

La sortida del pis es produeix quan ja s’ha resolt la situació d’acollida de la dona. Concretament,  d’aquestes dones, el 20% han aconseguit viure independents en un pis de lloguer; un 27% ha fet la sortida per anar amb la família d’origen/amics; un 6% ha retornat al país d’origen i per últim un 13% han ingressat a un servei d’acollida residencial de llarga estada i un 6 % ha estat acollida per una associació.

El 2007, primer any de funcionament del programa, el pis d’urgència va atendre un total de 19 persones i l’ocupació va ser de 229 dies, mentre que l’any 2008 es van atendre 35 persones i l’ocupació va ser de 217 dies.