La segueixen, amb un empat, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Segons el responsable de la redacció de l'informe, David Moreno, durant el 2010 hi va haver una "petita millora" econòmica, després d'un 2009 "molt dolent". Amb tot, es preveu que el 2011 registri descensos, especialment en la construcció. El Garraf, l'Alt Penedès i el Baix Penedès se situen al dotzè, catorzè i vint-i-unè lloc, respectivament. L'índex de competitivitat territorial de l'Associació d'Empresaris del Garraf, l'Alt Penedès i el Garraf (Adeg) classifica les comarques catalanes segons el seu grau de competitivitat. Aquesta és la sisena edició de l'índex que es publica de forma anual. En total es recullen i analitzen 45 indicadors que aproximen els deu determinants de la competitivitat territorial.
Segons les dades recollides per l'Adeg, es configuren sis grups comarcals pel que fa a la competitivitat territorial. En aquestes agrupacions, hi juga un paper important la influència de Barcelona i la resta de capitals de demarcació. No obstant això, el Barcelonès encapçala el rànquing a força distància de les altres comarques.
El Barcelonès obté un índex de competitivitat de 66,9 sobre 100, quatre dècimes més que el 2009, tenint en compte que les dades es van enregistrar durant el 2010 i l'índex fa referència a aquest any. El Baix Llobregat i el Vallès Occidental, per la seva banda, obtenen un 48,2, millorant la competitivitat en sis dècimes cadascuna.
El tercer grup de comarques el formen el Tarragonès i el Gironès, en el quart i cinquè lloc de la competitivitat comarcal, amb un índex de 45,5 i 45,1, respectivament. Destaca l'avenç del Tarragonès, que escala 1,3 punts a l'índex respecte el 2009, superant d'aquesta manera el Gironès. El quart grup està integrat pel Segrià i el Vallès Oriental, al sisè i setè lloc, amb un índex de 41,5 i 41,3.
En el sector de comarques amb més avantatges competitius encara s'hi situen el Pla de l'Estany (39,5), el Maresme (39,1) i el Baix i l'Alt Camp (38,9 i 38,2). La part inferior del rànquing es tanca amb l'Alta Ribagorça i la Terra Alta, com a comarques amb menys elements de competitivitat.
Indústria com a motor
Segons ha explicat el responsable de la redacció de l'informe de l'Adeg, David Moreno, durant el 2010 hi ha hagut una "petita millora" després que el 2009 fos "molt dolent". En aquest sentit, Moreno ha explicat que la indústria ha estat el "motor" de la recuperació aquest darrer any, i ha afegit que hi ha hagut una recuperació del comerç internacional, gràcies a l'"augment" de les exportacions.
Respecte els aspectes negatius, l'informe conclou que la construcció ha caigut de manera important i que el 2011 es preveu que encara sigui "pitjor", segons Moreno. A més, també hi ha hagut un retrocés en aspectes socials a conseqüència de l'increment de l'atur i del seu impacte en les rendes familiars. Pel que fa a la dinàmica empresarial, Moreno ha destacat que hi ha hagut una destrucció molt important del teixit productiu.
Pel que fa a les millores durant el 2010, l'informe explica que els aspectes
mediambientals ocupen una bona posició i també els recursos en l'educació i la formació. A més, l'índex Adeg també afirma que hi ha hagut una millora en la capitat per a la innovació i en les infraestructures.
Alt Penedès
L'Alt Penedès ha perdut durant el 2010 una posició en el rànquing de competitivitat comarcal i ha passat a ocupar la catorzena posició. Tanmateix, el president de l'Adeg, Xavier Cardona, admetent que la comarca ha "empitjorat" pel que fa a la relació amb les altres, ha destacat que ha "millorat" en termes absoluts.
Els aspectes en què la comarca presenta els majors avantatges competitius és en relació a la seva especialització productiva. Moreno ha assegurat que té una activitat important de la indústria "de mitjana-alta tecnologia". A més, un altre avantatge és que presenta una elevada diversificació de l'economia, de manera que potencia que es creïn "sinèrgies entre els diferents sectors".
Pel que fa a l'accés als mercats, l'Alt Penedès està ben connectada als eixos viaris principals d'àmbit estatal, i ocupa la sisena posició comarcal pel que fa a l'accés al mercat català.
El punt feble més important que presenta l'Alt Penedès és el "dèficit" en l'educació de la població que ocupa una posició mitja-baixa. A banda, Moreno ha afirmat que un altre aspectes dèbils de la comarca és el baix dinamisme empresarial i el poc esperit emprenedor.
Garraf
El Garraf ha obtingut un guany de dues posicions respecte l'índex del 2009 i s'ha col·locat en la dotzena posició del rànquing de competitivitat de l'Adeg. Segons ha explicat Moreno, la seva principal fortalesa és l'alt nivell d'instrucció de la població. A més, es tracta de la comarca de Catalunya que té el tant per cent més elevat d'habitants amb estudis universitaris.
Tot i això, aquesta fortalesa pot "perillar" en un futur, ha dit Moreno, degut a l'elevada incidència de l'abandonament en els estudis en l'etapa post-obligatòria de l'alumnat actual, i també a causa d'un desenvolupament "insuficient" dels recursos educatius i formatius a la comarca.
Un dels elements negatius més destacats és l'activitat econòmica generada al Garraf, ja que és "insuficient" per cobrir el volum de població que hi resideix, segons Moreno. L'informe assenyala que els llocs de treball localitzats a la comarca només cobreixen una tercera part de la població en edat de treballar, i es tracta de la taxa més baixa de tot Catalunya.
Baix Penedès
El Baix Penedès manté la mateixa posició en el rànquing de competitivitat del 2009 i es queda al lloc vint-i-unè. L'informe conclou que la comarca obté una bona puntuació en el capítol de la innovació i el desenvolupament tecnològic però, per contra, suspèn en la qualificació dels recursos humans i els recursos educatius existents.
El redactor de l'informe ha destacat que, com també passa al Garraf, el Baix Penedès obté uns mal resultats en l'apartat de dinamisme empresarial i esperit emprenedor. Es tracta de la comarca de Catalunya amb una menor presència d'empreses per cada mil habitants i també ocupa una de les posicions més baixes en relació als treballadors autònoms.
VILAFRANCA DEL PENEDÈS (ALT PENEDÈS)
El Barcelonès continua sent la comarca amb més avantatges competitius per a les empreses












