Aquest molí fariner d'origen gòtic es troba enclavat en una muntanya dels afores de Vallbona de les Monges, situat uns metres avall del cementiri. L'única part visible fins aquest passat dilluns eren les pedres que configuren el frontal de la instal·lació i el cadamunt de les dovelles de la porta d'accés que estava completament tapada per terra i vegetació acumulada durant anys.
Amb l'ajut d'una màquina retroexcavadora, els arqueòlegs van poder destapar l'entrada i accedir a l'interior del molí fariner. La seva sorpresa va ser al veure les grans dimensions de la sala i el fet que aquesta estigui construïda amb estil gòtic. En aquest sentit, el responsable de l'excavació, Emili Gilabert, explica que el molí dataria del segle XIII o XIV, en concordança amb la construcció del monestir cistercenc de Vallbona de les Monges. Aquesta hipòtesi també se sustenta, segons Gilabert, pel fet que moltes de les pedres que conformen el molí tenen la firma del constructor; unes firmes que també es troben en moltes de les pedres del monestir de Vallbona.
Gilabert afegeix que és conegut que en monestirs del tipus com el de Vallbona era comú que es dotessin d'instal·lacions secundàries com molins per tal d'abastar-se de provisions com el blat.
Els objectius d'aquesta primera campanya d'excavacions es centraran en mirar d'endevinar quin tipus de fonamentació conformava el molí. Els arqueòlegs parteixen de la hipòtesi que el molí captava l'aigua que el feia funcionar d'una bassa que es trobava en un nivell superior a la muntanya. Aquesta baixaria per un conducte fins a l'interior per fer girar la turbina que es trobaria en una segona planta situada sota de la que actualment és visible. Precisament, en aquesta planta que ara ha quedat al descobert, els arqueòlegs creuen que hi havia les pedres giratòries que esmicolaven el blat per convertir-lo en farina. Per descobrir aquest possible segon nivell però, caldrà excavar molt i veure si hi ha algun tipus d'accés com unes escales o un forat, que ara mateix estan coberts per un parell de metres de terra i sediments.
Els arqueòlegs confien trobar restes de les pedres que molien el gra i si existeix la segona planta preveuen que s'hi conservi en prou bones condicions l'antiga turbina que girava amb la força de l'aigua.
Una altra de les actuacions que portaran a terme serà la documentació i dibuix de totes les marques de picapedrers per tal d'establir una cronologia amb el monestir de Vallbona. Amb el poc temps que porten treballant al molí, els arqueòlegs han trobat diversos materials entre els quals hi ha restes de ferro d'una bota, ceràmica pintada típica de Catalunya del segle XV, claus, ganxos, la fulla d'una daga i restes de fauna animal.
L'ajuntament vol fer visitable el molí
L'alcalde de Vallbona de les Monges, Ramon Berguedà, assegura que ja feia temps que tenien ganes d'excavar a la zona del 'Molinot', que és com els habitants del municipi anomenen aquest molí al qual feia segles que ningú hi havia accedit. Malgrat aquestes intencions, l'excavació no era possible perquè s'havia d'aconseguir el permís del propietari del terreny i també de Cultura.
Berguedà calcula que a finals del segle XIII principis del XIX, el molí fariner va quedar en desús i amb el pas dels anys va quedar totalment cobert de terra i vegetació, fet pel qual passava inadvertit per la majoria, excepte per aquells veïns als qui n'havien sentit parlar als seus avantpassats.
De fet, l'alcalde de Vallbona assegura que a l'ajuntament tenen constància de l'existència d'un antic pergamí on hi figura el projecte del molí i ara treballaran per recuperar-lo. Tot plegat per tal que en un futur es pugui fer visitable la infraestructura i se sumi així a l'oferta ja existent de la Ruta del Cister. Per fer això però, assegura que els farà falta demanar ajuts econòmics.
VALLBONA DE LES MONGES (URGELL)
Descobreixen a Vallbona de les Monges un molí gòtic que podria estar vinculat amb la construcció del monestir cistercenc












