L'any 2007 Catalunya tenia 3.449 centres de culte, tot i que s'ha de tenir en compte que només es van comptabilitzar els centres de culte habitual i no tots. En general, l'augment de centres no implica en tots els casos que hagi augmentat el número de fidels, sinó que s'explica per la consolidació i reestructuració de les comunitats. D'altra banda, també hi ha confessions que han reduït els seus centres, com els Testimonis de Jehovà, també com a conseqüència de la reorganització i no perquè hagin disminuït els fidels.
La confessió catòlica és l'única present a tots els municipis de Catalunya i les esglésies evangèliques són les que més han crescut els darrers anys, amb la creació d'una cinquantena de temples anuals de mitjana. Aquest creixement s'explica en bona part per l'arribada d'immigrants de l'Amèrica llatina i l'Àfrica subsahariana.
L'Islam manté un creixement constant en els darrers quinze anys amb la creació d'una desena de centres cada any i té ja 195 oratoris arreu del país. D'altra banda, la minoria religiosa present a més comarques continua sent la dels Testimonis cristians de Jehovà.
Per territoris, el Barcelonès és la comarca que té presents més diversitat de centres de culte, seguida del Gironès, el Tarragonès, el Vallès Occidental, l'Oriental, el Baix Llobregat, el Baix Camp, el Maresme i el Segrià.
El Barcelonès, que té presents totes les confessions, i la seva àrea metropolitana concentren la majoria de centres de culte de totes les religions. Per exemple, el Barcelonès té 829 centres catòlics, 200 evangèlics 27 de l'Islam, 26 dels Testimonis de Jehovà, 13 d'hinduistes.
Carod defensa el model català de laïcitat
El vicepresident del Govern va defensar, en una conferència posterior a la presentació de l'actualització del mapa, el model català de laïcitat i ha dit que aquesta es defineix com la separació entre el Govern i les confessions 'per crear l'espai que permet no només el respecte, sinó també el reconeixement institucional i la col·laboració amb totes les opcions religioses i de pensament'. Va afegir que el límit a aquest respecte es troba en les lleis democràtiques i que en cas de conflicte entre el dret de llibertat religiosa i les normes democràtiques comunes prevalen aquestes darreres.
'Per ser català no cal ser catòlic, ni ateu, ni protestant, ni musulmà, ni jueu, en canvi, sí que cal respectar les creences dels altres, totes les creences', va declarar.
BARCELONA (BARCELONÈS)
Catalunya té 7.851 centres de culte
12/05/2010 - 11:22
