Bernat Pellisa Sabaté (ERC) té 37 anys. Des del 5 de setembre del 2009 és president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, substituint en el càrrec al socialista Josep Solé. També és alcalde de Rasquera, un municipi de 955 habitants, situat al sud de la comarca de la Ribera. Ha estat conseller comarcal des de l’any 2003. Està casat i té una filla.

L’aprovació de la candidatura d’Ascó al cementiri de residus nuclears ha estat el tema estrella durant les últimes setmanes. Com ha afectat a la comarca de la Ribera d’Ebre?

La divisió que s’ha viscut no és només un fet de les darreres setmanes. Ja fa molts anys que, malauradament, la vivim a la nostra comarca. Si hem de treure alguna cosa positiva del què ha passat és el fet que ha aflorat el debat sobre el desenvolupament de la comarca. Conviure amb la divisió no és un tema nou, ja fa molt temps que vivim amb aquest enfrontament entre dos models oposats. Simplement, dir que és un debat que se n’ha de parlar amb tota transparència.

Des del Consell Comarcal, fins i tot, van arribar a tancar-se com a mesura de rebuig a la candidatura i es van plantejar impugnar el ple. Vostè sempre s’ha queixat de falta de participació ciutadana i informació. Tant malament s’ha portat el tema?

Tant malament com s’ha sabut. Perquè entenc que des de fa dos anys,  l’alcalde d’Ascó tenia previst presentar la candidatura del municipi a albergar aquest magatzem a la comarca i que fa dos anys, quan se li va demanar que és fes un debat públic i polític sobre el futur de la comarca, ell i altra gent que l’hi han donat suport en aquest procés, van fugir d’estudi i van dir que en aquell moment no tocava. Crec que ara tampoc és el moment, perquè estem actuant sobre fets consumats. Estem debatent coses, que si ho haguéssim fet amb anterioritat, tothom hagués pogut posar les seves opcions de futur damunt la taula i s’hagués pogut contrastar la validesa d’aquestes propostes.

Vostè sempre ha defensat que el Consell participi en el desenvolupament industrial de la comarca. No comparteix la posició que un únic ajuntament pugui decidir sobre temes que afecten un territori més ampli, com és el cas del cementiri?

L’ajuntament d’Ascó i altres de la comarca que li donen suport, s’han defensat entorn de l’autonomia municipal. Si parlem d’autonomia municipal, parlem-ne amb tota l’amplitud del concepte, no només pel què ens interessa. No val usar aquest argument per poder presentar la candidatura d’Ascó, quan l’ajuntament ha buscat complicitats i l’aval d’altres consistoris.

El sector de l’energia és molt important a la Ribera d’Ebre. Una central nuclear a Ascó i dues hidroelèctriques a Riba-Roja i Flix són alguns exemples. Quin ha de ser el model de comarca?

No és una central nuclear. Són dos reactors i, per tant, dues centrals. El model de comarca ha d’estar basat en la diversificació de l’economia. És cert, i així és reconegut per part de tots els grups polítics i de tots els ajuntaments de la comarca, que a la Ribera d’Ebre l’energia és un tema transcendent i que ha aportat molta riquesa. Per tant, l’opció de futur, entenc, ha de passar per continuar convivint amb aquesta creació d’energia, però alhora s’ha de fer un esforç molt important per poder compatibilitzar-la amb altres sectors que malauradament estan a la baixa com l’agricultura o el turisme rural. Hem de continuar apostant pels serveis. Hi ha serveis importants a la comarca que s’han aconseguit en els darrers 25 anys, com l’hospital comarcal i diversos centres geriàtrics, alguns a punt d’obrir com és el cas de Flix,  i d’altres ja amb una llarga trajectòria, com a Móra d’Ebre. També hem de continuar apostant per la instal·lació d’altres indústries que puguin venir a la comarca, com ara indústries energètiques, però també altres tipologies que donin suport als sectors que estan a la baixa o altres que estan agafant impuls com les indústries de transformació alimentària.

A banda del tema energètic, quins sectors cal potenciar a la comarca?

Tenim el tema de l’energia i també tenim un punt fort, que en el seu dia va causar molta fractura social, que és la ubicació d’un abocador al terme municipal de Tivissa, on hi ha l’entrada de moltes tones de residus a l’any. Tenint en compte que la tecnologia i la ciència avancen, crec que podem treure profit als residus ja sigui revaloritzant-los energèticament o donant-los valor afegit perquè deixin de ser una cosa que es porta a la comarca per enterrar i només en tregui un profit econòmic la gent que explota l’abocador.

Una de les reivindicacions que s’han fet amb força últimament ha estat la millora de la línia ferroviària.

Cal continuar millorant les infraestructures que hi ha a la comarca. En els últims anys hi ha hagut un avanç important. La creació de l’eix de l’Ebre és un element important a l’hora d’unir la Ribera d’Ebre amb Lleida i el Pirineu. Ara cal treballar en el desdoblament de la N-420, una obra que requereix consens polític i suport des de la comarca. Pel que fa al ferrocarril, entenem que l’Estat inverteixi en infraestructures d’alta velocitat, però sense deixar de banda infraestructures històriques i que han donat riquesa a la comarca, com és la línia de Reus a Saragossa. A aquesta línia cal donar-li el tracte que es mereix, ja que significarà una millora per la gent que ha decidit viure a la Ribera.

Vostè va accedir a la presidència del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre l’any passat. Què ha intentat fer des d’aquest organisme?

Hem intentat muscular la casa. En els últims mesos, i fins i tot anys, hem assolit fites interessants en quant a la prestació de serveis als ajuntaments que és l’objectiu final dels consells. Aquesta musculació ha mirat fins a cert punt al futur. Em refereixo al traspàs de les vegueries per tal que, si s’acaba portant a terme la nova ordenació administrativa, es mantinguin els serveis als ajuntaments.

L’acord de govern entre el PSC i ERC al Consell Comarcal ha donat molts fruits en els últims anys. Una de les claus és que sempre s’ha defensat una actuació unitària pel bé de la comarca?

Sí, crec que després de gairebé set anys de pacte, un ha de fer anàlisi del què ha passat i fer balanç. L’equip de govern en els darrers mesos ha intentat afegir al consens el grup de CiU, grup important i que té el seu pes a la comarca, però entenem que això no ha estat possible. Bàsicament, perquè estem en un any electoral i alguns posen els interessos electorals per davant dels interessos de la comarca.

Quins són els reptes de futur que té la comarca de la Ribera d’Ebre?

En primer lloc, crec que tenim un repte molt important que és l’encaix del consell en la nova definició territorial. Aquí a la Ribera d’Ebre sempre hi ha hagut el dilema de si som de les Terres de l’Ebre o del Camp de Tarragona, especialment amb la ciutat de Reus.  Sobretot, a causa dels lligams històrics amb la capital del Baix Camp. Per exemple, la Cambra de Comerç de Reus té una incidència en dotze dels catorze pobles de la comarca, i per tant estem en un procés de definició de l’encaix. D’altra banda, també hem de reclamar lideratge a la resta de les Terres de l’Ebre perquè l’encaix sigui poc traumàtic possible i la gent de la nostra comarca es senti part de la unitat que formen les comarques ebrenques. El repte més important és creure’ns el potencial de la comarca. Tenim un tresor que és el riu, sumat als recursos que ens dóna aquest terra i el seu clima.

QÜESTIONARI:

Una afició: La pagesia.

Un llibre: Camí de Sirga de Jesús Montcada.