1- Dies enrere, el Consell Comarcal signava un conveni d’adhesió a la xarxa Business Angels Network per a la captació de nous inversors al Baix Ebre. Què espera d’aquesta col·laboració?
La Xarxa Business Angels Network de Catalunya és una associació d’inversors privats que ha posat en marxa una plataforma amb l’ànim de posar en contacte inversors potencials i empreses o emprenedors que cerquen finançament.L’actual situació de crisi econòmica ens obliga a cercar totes les formes possibles per donar suport a les empreses i emprenedors de la comarca i garantir la seva estabilitat. Des del Consell volem potenciar la comarca del Baix Ebre com a punt estratègic per a la implantació de models de negoci i aprofitar els nous models de l’economia financera i d’inversió per atreure capitals i facilitar la implantació a la comarca de noves empreses.El conveni estableix que el Consell Comarcal del Baix Ebre actuarà com a centre d’informació, atenció i captació de nous projectes empresarials susceptibles de rebre finançament per part d'inversors privats adscrits a la xarxa BANC.El Consell s'adhereix en qualitat de soci institucional a la xarxa, amb la finalitat principal d’afavorir el teixit empresarial de la comarca, especialment en la promoció dels emprenedors i en el creixement de les empreses a la comarca.
2- L’any 2005, es va constituir el Consorci per desenvolupar el Pla Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre amb la finalitat de desenvolupar el territori turísticament. En aquest sentit, creu al Baix Ebre s’han acomplert els objectius?
Les Terres de l’Ebre tenen un potencial turístic alt i extraordinàriament diversificat. El territori compta amb un important patrimoni històric-artístic, natural, i cultural, on destaquen els dos parc naturals –el Delta i els Ports- , la Via Verda, la recuperació del camí de Sirga, la presència d’art rupestre, o les rutes del Renaixement i de la Via Augusta, entre altres actius turístics que conformen un autèntic mosaic de contrastos.El treball que es fa des del Consorci, juntament amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i la Generalitat, pretén convertir el Baix Ebre i les Terres de l’Ebre en un referent turístic imprescindible per a qualsevol visitant interessat a conèixer el nostre patrimoni natural i cultural.Sempre es pot fer més i millor. Però estem satisfets amb el treball desenvolupat i seguirem per aquest camí que ens permet augmentar la qualitat de vida de la gent i els municipis de vegueria de l’Ebre.
3- El passat episodi de sequera va reobrir les portes d’un possible “minitransvasament” del riu Ebre que va tornar a mobilitzar la gent en contra. En aquest context, creu que s’ha tancat definitivament el debat de la gestió de l’aigua?
Pel que fa al debat de la gestió de l’aigua, a l’Ebre ho tenim molt clar: el riu és un eix vertebrador de la nostra vida i la nostra identitat. La seva defensa ens compromet a tots pensant en el nostre present i en el nostre futur. Per aquest motiu, el plenari del Consell Comarcal del Baix Ebre, a l’abril de l’any passat, va aprovar una moció que demana una política de l’aigua transparent i de consens amb el territori, que aposti clarament per la protecció del Delta de l’Ebre. Des del govern del Consell Comarcal del Baix Ebre pensem que la interconnexió de xarxes proposada al seu dia pel govern central i pel govern de la Generalitat com a solució al problema de sequera obre les portes a un transvasament encobert de l’Ebre, i per aquest motiu el text de la moció aprovada dona suport als principis de la Nova Cultura de l’Aigua i al Compromís per l’Ebre, rebutja qualsevol tipus de transvasament, mostra el rebuig total i frontal d’aquest ens comarcal a la proposta d’interconnexió de xarxes i insta al govern de la Generalitat a l’aplicació d’alternatives coherents amb aquests principis, que permetin cobrir situacions d’emergència mitjançant el dessalatge, la recuperació i la reutilització d’aigües depurades, o l’estalvi i la millora de l’eficiència de la xarxa de distribució.
També hem demanat al govern de la Generalitat que impulsi un pacte nacional de l’aigua amb les institucions i els agents socials i econòmics afectats i que exigeixi al govern central l’execució de les infraestructures necessàries per tal d’evitar els transvasaments i fomentar, en tot cas, polítiques d’estalvi i eficiència en el consum d’aigua.En aquest sentit, des del Consell Comarcal del Baix Ebre volem donar exemple i estem impulsant la campanya ‘El Baix Ebre estalvia aigua’, amb la col·laboració d’Ecologistes en Acció i el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Obra Social de “La Caixa”.La finalitat d’aquesta campanya és donar difusió a la problemàtica de la manca d’aigua i també inclou la realització d’auditories sobre el consum d’aigua als edificis públics dels municipis de la comarca i del propi Consell Comarcal. Aquesta tasca, que ja s’està desenvolupant, anirà seguida properament d’uns tallers sobre l’ús del aigua adreçats als alumnes de primària dels diferents CEIP comarcals, i amb el repartiment de 10.000 kits amb mecanismes estalviadors reductors de volum d’aigua. Amb aquesta campanya volem educar i co-responsabilitzar a la ciutadania en l’ús racional de la gestió de l’aigua
4- El Consell Comarcal es va oposar incondicionalment a la possibilitat que Ascó sol·licités acollir el Cementeri Nuclear de Residus. Com valora l’alta concentració de centrals nuclears a les Terres de l’Ebre?
Les Terres de l’Ebre tenen una gran concentració de centrals nuclears En un radi de 30 quilòmetres hi ha tres nuclears en funcionament i una aturada.El ple del Consell Comarcal del Baix Ebre, en la sessió ordinària celebrada el dia 17 de novembre de 2006, va adoptar per unanimitat l’acord de rebutjar qualsevol possible proposta d’instal·lació de l’ATC (‘almacen temporal centralizado’) a les Terres de l’Ebre i a tota Catalunya. En aquest mateix sentit, s’han pronunciat els darrers anys, un nombrós grup d’ajuntaments ebrencs, els quatre consells comarcals, i, el propi Parlament de Catalunya que va aprovar una resolució expressant el rebuig a la possible instal·lació d’un magatzem temporal centralitzat (MTC) per a residus nuclears a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp i, per extensió, a tot el territori de Catalunya. Per cert, cal recordar que aquesta resolució va comptar amb el vot favorable de CiU, ERC i ICV-EU, l’abstenció del PP i el vot en contra del PSC i de Ciutadans. Si algú vol llegir el debat d’aquesta resolució ho trobarà a http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c256.pdf.
Ara sembla que es torna a obrir el debat sobre el magatzem temporal de residus radioactius. I per aquest motiu, vull tornar a reiterar el meu absolut rebuig a una instal·lació d’aquest tipus a les Terres de l’Ebre.Al debat de la resolució del Parlament de Catalunya, el diputat Carles Pellicer (CiU) va recordar que un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears és “un contenidor de residus radioactius d’alta densitat”, un “dipòsit per a milers d’anys, que sempre té vida” i compromet “el futur de la zona” on s’instal·li.En aquest mateix debat, es va recordar que les Terres de l’Ebre ja han estat prou solidàries en matèria energètica: nuclears, centrals de cicle combinat, centrals eòliques, emmagatzematge de gas... Fins i tot, algú va fer referència al fet que les nostres comarques suporten moltes infraestructures energètiques però continuen pagant la factura de la llum igual que altres, sense cap descompte.Les Terres de l’Ebre han estat el motor energètic de Catalunya amb la concentració de centrals nuclears, així com els residus radioactius que contenen.Així doncs, ja n’hi ha prou. Com a president del Consell Comarcal del Baix Ebre i com a alcalde de l’Ametlla de Mar, faré tot el que pugui i calgui per rebutjar incondicionalment el cementiri nuclear. Espero i desitjo que la responsabilitat, la coherència i el sentit comú allunyin de casa nostra una instal·lació com aquesta que no té el consens polític, social i territorial, i que compromet el nostre futur.
5-A més de president del Consell Comarcal, vostè és l’alcalde de l’Ametlla de Mar. Recentment, s’ha aprovat un POUM que preveu un creixement de 5.000 habitants. Com viurà el poble aquesta transformació?
L’Ametlla de Mar, igual que la majoria dels pobles de les Terres de l’Ebre, ha sofert un important augment de la població durant els darrers anys. El que pretenem amb la revisió del POUM, entre moltes altres coses, és que a partir d’ara aquest procés es dugui a terme d’una forma ordenada i sostenible, en que la protecció i promoció dels nostres espais naturals esdevé un criteri essencial. En tot cas, cal afegir que l’augment de 5000 habitants és el màxim previst, i que es produirà d’una forma progressiva al llarg de molts anys, més encara tenint en compte l’actual conjuntura econòmica.
6- A nivell català, el Govern està preparant l'avantprojecte de llei d'organització territorial. Amb l'aparició de les vegueries, quin hauria de ser el paper de les comarques?
Cal un replantejament de l'organització territorial de Catalunya ja que hi ha moltes administracions (municipis, consorcis municipals, consells comarcals, diputacions, delegacions del govern català, delegacions del govern espanyol...), i això fa que de vegades ningú n'assumeixi certes competències o que, al contrari, diverses administracions vulguin tenir una competència determinada. Cal simplificar l'administració i estic convençut que els consells comarcals tenen un paper molt important alhora de mancomunar serveis amb els ajuntaments de cada comarca.Caldrà aplicar de la forma més adient possible l’article 92 de l’Estatut de Catalunya i, en el marc de les vegueries, configurar les comarques com a ens locals amb personalitat jurídica pròpia, formades per municipis per tal de gestionar competències i serveis locals que serien impossibles de gestionar pels municipis més petits.
7- Des de l’any 2007, vostè actualitza periòdicament un bloc electrònic. Quina valoració fa de la seva experiència blocaire? Creu que és una bona eina per apropar la gestió política a la ciutadania?
Les noves tecnologies són un repte constant i apropar la gestió política a la ciutadania és un compromís exigit constantment pels mateixos ciutadans, que, a més, volen conèixer de forma més propera els seus polítics. Mantenir obert i actualitzat un bloc també possibilita l’accés directe dels ciutadans als polítics.En aquest sentit, la meva experiència com a blocaire és molt positiva i, en la mesura que la feina em deixa, intento que el meu bloc (http://andreumarti.blogspot.com/) sigui actual i proper i alhora un espai de debat sobre el meu poble -la Cala-, la meva terra –les comarques ebrenques- i el meu país –Catalunya-.
