1. Quin balanç fa d'aquests tres últims anys al capdavant del Consell Comarcal de la Terra Alta?
Sóc president des de l’agost de l’any passat, moment en què vaig substituir el meu predecessor, Pere Martí, alcalde del Pinell de Brai, qui va ocupar el càrrec de president en el primer tram del mandat. En conjunt, podem dir que en aquests tres anys el balanç és força positiu. Posaré un exemple, en l’últim any el Consell Comarcal ha rebut tres premis destacats en l’àmbit de les iniciatives i la promoció turístiques: un premi de la Cambra de Tortosa, el Diploma Turístic de Catalunya i el Premi Jordi Cartanyà de la Diputació de la Tarragona.
A banda d’això, en aquest mandat s’han aconseguit fites importants, com ara la cessió de les antigues estacions de la Via Verda als consistoris, una reivindicació que fa dècades que es fa sentir. S’ha impulsat el sector agrari, mantenim una bona col·laboració amb els productors de vi, oli, etc. en matèria de promoció del producte. En l’àmbit social s’ha fet un important treball en polítiques de dones, en matèria d’accessibilitat als serveis públics, en l’àmbit de la joventut, de la gent gran...
2. L’incendi d’Horta de Sant Joan, viscut, a més, com a alcalde, ha estat el pitjor moment?
Sí, va ser un moment especialment difícil, molt difícil. Són situacions que afecten tot un poble, tota una comarca, però quan les vius com a alcalde les vius amb una intensitat i sentiment especials. Són moments en què et trobes realment molt sol davant d’un problema molt gros. Però tot i aquesta soledat a l’hora de prendre decisions és el moment en què aflora un sentiment de solidaritat entre les persones, és quan tothom se supera, quan tothom intenta aportar el seu gra de sorra per mirar de superar la situació i sortir del pou. Realment, el dramatisme d’aquell moment, les víctimes mortals que es van produir i tot plegat va constituir un episodi especialment dur per a tots.
3. S’ha recuperat la comarca d’aquell cop?
Hem passat uns mesos molt dolents, amb les conseqüències materials de l’incendi i les derivades polítiques i jurídiques que ha comportat. Però la vida continua, no pot ser d’altra manera. Tenim una ferida fonda, sempre la tindrem, però els projectes i els reptes estan sobre la taula i hem de fer el cor fort per tirar endavant i mirar d’aconseguir els nostres objectius com a pobles i comarques rurals que som, amb molta faena per a fer per aconseguir les nostres fites de benestar, desenvolupament, infraestructures, serveis...
4. Un dels temes que ha aixecat més polseguera en els últims mesos ha estat l’abocador de bales de residus urbans al Pinell de Brai. És un tema que preocupa a la comarca?
Evidentment, el cas que em comenta se n’ha parlat en l’àmbit comarcal, però també li he de dir que la controvèrsia, el debat de debò, s’ha produït al municipi afectat, en aquest cas el Pinell de Brai. Hi ha sectors de l’opinió pública que s’han mobilitzat per aquesta qüestió, en un sentit i en un altre, i de ben segur que d’aquesta discussió tard o d’hora s’arribarà a una conclusió satisfactòria.
5. Un altre tema ha estat el del parc eòlic del Coll del Moro. Quina posició manté el Consell Comarcal entorn d’aquest nou sector?
El debat eòlic a la Terra Alta sempre s’ha centrat en l’àmbit municipal, no en l’àmbit del Consell Comarcal. Això és així per voluntat dels municipis, dels alcaldes, i el Consell Comarcal sempre ha tingut una postura respectuosa amb les decisions i les iniciatives que ha pres cada ajuntament o cada municipi a través dels mecanismes de participació que ha cregut oportuns. A la Terra Alta hi ha ajuntaments que ja en un primer moment van ser taxatius amb el seu no als aerogeneradors. Altres han mantingut una postura contrària, i encara n’hi ha que tenen postures intermèdies, matisades. Crec que el debat està molt avançat i ara que ja hi ha parcs eòlics implantats, des de la comarca el que reclamem és que l’empresa de serveis i manteniment d’aquestes instal·lacions s’ubiqui a la Terra Alta, que es constitueixi un centre de formació en energia eòlica i que es construeixin les subestacions i les infraestructures elèctriques necessàries per millorar i ampliar el servei elèctric a la comarca. Crec que això és una bona línia de treball.
6. A nivell català durant aquesta legislatura s’ha debatut molt sobre la nova organització territorial. Per les terres de l’Ebre disposar d’una futura vegueria és un triomf?
Estic d’acord amb la vegueria de les Terres de l’Ebre. La Terra Alta té una vocació territorial i el nostre àmbit és l’Ebre, sense que això vulgui dir que neguem la relació que puguem tindre amb altres zones, com el Camp o el Matarranya. Però li he de dir una cosa, aquest sí a la nova organització territorial, el sí a la vegueria, està condicionat a què sigui una vegueria de debò, amb recursos, amb estructura, amb capacitat de prendre decisions i de prestar serveis als pobles, a la comarca, a la gent. També volem una vegueria que tingui en compte els territoris i els municipis a l’hora de tirar endavant projectes i serveis, i que no se centri les seues prioritats exclusivament en les qüestions de pes demogràfic.
7. En una comarca clarament agrària com la Terra Alta què ha de potenciar el Consell Comarcal?
Està clar que hem d’actuar en tots els àmbits, però l’agrari ha de ser una de les nostres prioritats. No l’única, no l’enganyaré, tot és important i no podem prescindir de res, però la potenciació de l’agricultura és bàsica. Ja fa anys que treballem valorar al màxim els nostres productes principals: el vi i l’oli, majoritàriament, però darrerament també ens hem fixat en la ramaderia, i hem mirat d’ajuntar tots aquests sectors amb el turístic i tirar endavant iniciatives com les Jornades Gastronòmiques del Corder. Hem d’identificar els nostres productes al mercat, sabedors com som de la qualitat del nostre vi i el nostre oli, emparats sota DO, però també dels nostres productes carnis, dels fruits secs... És molt important tindre en compte aspectes com la traçabilitat si volem que el sector agrari i la indústria agroalimentària de la comarca i de Catalunya tingui bones perspectives de futur.
8. S’ha parlat de plantes de valorització energètica de la biomassa, com la que es vol fer a Batea. És un camp per explotar?
Aquesta mena d’iniciatives poden ser interessants, sempre que vagin lligades a l’aprofitament dels residus agraris i forestals de la comarca. Crec que a la Terra Alta disposem de suficient activitat agrària i suficient superfície forestal com per produir la matèria primera que hauria de fer funcionar una planta de biomassa. Si som capaços de generar i reaprofitar aquests residus, aquesta mena de projectes poden ser plenament viables.
9. A nivell turístic, esteu potenciant molts productes autòctons amb la ruta de l’oli, la recuperació de cellers modernistes o la Via Verda.
En l’àmbit turístic crec que hem fet un gran esforç en els últims anys. Cada dia el turisme a la Terra Alta es va consolidant com un sector econòmic més important. La Via Verda, la Ruta de l’Oli, l’enoturisme, els espais de la Batalla de l’Ebre, el parc natural dels Ports, Picasso... són actius, són productes que s’han posat en valor en els darrers anys. Com us deia abans, la nostra política de promoció turística ens ha valgut l’obtenció de premis i guardons. Crec que impulsant el turisme i vinculant-lo a sectors com el vi, l’oli i l’agroalimentació en general fem un bon servei a la dinamització econòmica de la comarca en el seu conjunt.
10. Quines són les necessitats i els reptes de futur de la Terra Alta?
De necessitats i de reptes sempre n’hi ha molts. El repte de futur és el de poder millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans mitjançant la diversificació econòmica i la millora de les infraestructures i els serveis. Volem potenciar la indústria, començant per l’agroindústria, que genera un valor afegit als productes dels nostres pagesos. Abans parlava d’un seguit de projectes vinculats a la implantació de l’energia eòlica, un camp que obre oportunitats i que hem de ser capaços d’aprofitar. En el camp de les infraestructures és vital millorar els serveis elèctric i de telecomunicacions, i la millora de les carreteres. Finalment, no hem d’oblidar els aspectes socials, la Terra Alta és una comarca amb gent gran, a la qual hem de cuidar amb els millors serveis, però també és una comarca de futur, amb xiquets i jóvens que necessiten bons serveis d’atenció a la infància i bones escoles i instituts. Volem ser de la Terra Alta, hi volem continuar vivint, per això tenim il·lusió i lluitem per guanyar un futur que ha de ser millor.
QÜESTIONARI
Afició: l’esport en general, caminar i gaudir de la natura en particular.
Llibre: les memòries del president Pujol.
Cançó: Lo cant dels ocells.
Un indret de Catalunya: La Terra Alta: el seu paisatge, la seva pau, el seu silenci i la seva tranquil·litat.
